Després d’un EP i un bon grapat de versions de rock-hard rock dels 80, aquesta gent ha decidit que no eren prou originals i ha tirat la seva vista altre cop enrere cap als 80, però aquesta vegada cap al rock-pop-disco d’aquella època.

Royal Republic, Ghost BC i The Night Flight Orchestra han marcat un abans i un després en el que al rock retro es refereix, i ara hi ha una infinitat de bandes imitant i intentant sonar als vuitanta.

Silvernite són uns d’ells als quals no podem treure’ls mèrit, perquè s’han creat tot un univers conceptual per a la seva música, que va començar amb el EP i ara segueix amb aquest disc homònim i un còmic que l’acompanya.

El problema està en el fet que aquesta gent no ha recordat que als 80 encara no s’havia inventat l’ABS i s’han passat de frenada, donant-nos un disc que no és rock retro, si no que és un disc de música rock-pop-disco dels 80, tal qual.

Suposo que trobaran el seu públic, però és difícil que estigui entre els més rockers i metàl·lics que, sí, podem gaudir de quelcom retro com dels grups anteriorment citats, però no ens posarem a ballar música disco dels vuitanta com si ens haguessin ficat una anguila elèctrica pel culet.

A veure si recondueixen, perquè el so el saben trobar, saben produir, i la veu de Tanja té molt potencial, però si el més rocker del disc, queda força per sota d’uns Fire Ïnc de la bso de Streets of Fire… a mi, que em considero bastant obert de ment, ja em tira endarrere… suposo que a moltíssima gent li passarà el mateix.

Lluís XXV