Programa número CXXV, 22è de la segona onada de confinament, 25è de la 25ª temporada, desè després del tercer primer programa de l’any i primer des de l’anunci de separació de les Flors Mariae que ja vam avisar que marcarien un abans i un després al món de la música.

Avui gairebé que les novetats les podríem anar fent com els versos dels tontos, en “pareados”, començant ja forts amb el grup d’en Mike Patton, els Tomahawk i la seva raresa experimental inherent, que contrastarien amb un grup de power que no fa power tot i estar a punt de fer-lo, els Arion.

D’aquí passem a la secció stonera dels deserts suecs, d’on, després de descartar el nou disc dels Band of Spice, ens quedem amb els nous de The Quill i dels Greenleaf, que tampoc és que ho peti cap dels dos, però són més escoltables.

Passem a la secció progs, uns progs més progs, com els Wheel, amb cançons massa llargues, i altres menys progs i més metalcores, però amb millors cançons, els britànics Monuments.

Dis de l’industrial tenim la versió folk dels Manntra, que fan una mica el què els rota i vesteixen igual, i més industrial habitual de la mà dels Fear of Domination, on la que fa el què li rota és la vocalista.

De directes explícits avui punxem als Avatarium, que ja havíem presentat, i als Paradise Lost, que havíem anticipat sense arribar a presentar-lo.

+

I acabem amb Eurovisió, si no és que es cancel·la sigui per coronavirus o per la separació de les Flors Mariae, on hi trobem als Lillasyster presentant-se per Suècia i als Måneskin que, com podeu deduïr pel nom, es presenten per Itàlia.

Avui en Sergi ens arriba enmig d’un intensiu estudi sobre la capacitat d’hidratació dominguera, empès per un segon estudi que estableix la directa relació entre Satanàs Cor Petit i Charlie Sheen.

A la primera secció passem a recordar als Korn, grup amb altibaixos que coincideixen amb els nivells d’importació de cotillón del grup.

Entre acudits dolents, com a mínim, el grup recomanat de la setmana són els Deception, on acabem en una mena de bucle temporal entre el programa a temps real i el programa editat.

Al mort de la setmana hi tenim novetat en dos sentits, el mort és recent i, a més, com a novetat de la secció, se’ns acumulen els morts i ja no podem dir lo de “partido a partido”, si no que ja ens hem de centrar en “l’efecte Flors Mariae” que es comença a notar.

Tot això i més, com descobrir quina és la California d’Alemanya que tothom hauria de conèixer pels seus bancs i el seu cotillón, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar