Lillasyster, que estan un xic desapareguts fora del que seria Suècia, la seva terra natal, portaven ja 9 anys des del seu quart disc, aquell molt encertadament anomenat “3” (cal dir que en van treure un dient-se Rallypack, és a dir, que són més dolents posant noms que amb les matemàtiques).

En aquests nou anys només havien tret un EP, va ser el 2018 i es deia Svensk Jävla Metall, us sona el títol? Efectivament, en aquell EP hi havia 5 cançons, la meitat de les que apareixen ara en el disc sencer… si és que està acabat, és clar, a veure si cada tres anys l’aniran editant amb 5 cançons més i amb el mateix títol.

Aquest desembre van anunciar que representarien a Suècia a Eurovisió d’aquest any 2021, ja que el seu país veia com els seus dos veïns ja havien enviat a Wig Wam i a Lordi representant a Noruega i Finlàndia respectivament, amb bons resultats en Eurovisió tots dos (7è i 1r).

Però… què va passar amb tots dos grups després de la seva decisió d’anar a Eurovisió? Wig Wam han trigat més de 15 anys a recuperar-se musicalment i aconseguir sonar mínimament al que sonaven abans de la seva aparició al concurs i Lordi… van més perduts que Val Kilmer en un càsting per a la nova peli de Batman.

Doncs per aquí van els tiros amb aquest nou treball de Lillasyster, molt faltat de vida i originalitat. Sí que sonorament ens recorda constantment a grans temes seus com a Total Panik, però no n’hi ha cap que ens faci vibrar o sentir massa res a mesura que van passant les cançons.

La maledicció d’Eurovisió ataca de nou… esperem que Lillasyster es refacin en menys temps que els seus veïns.

P.D.: Països del món que no sabeu a qui enviar a Eurovisió, al Paranoia Metall Show tenim una llarga llista de candidats que podríeu enviar cap allà.

Lluís XXV