És curiosa la història d’aquest grup danès: Jesper Gräs el va crear en 2009 com a grup d’Space Rock setentero, és a dir, un grup per a escoltar mentre fumes cigarrets edulcorats tirat en un sofà.

Entre 2013 i 2014 comença a donar-li voltes a l’assumpte i comença a recol·lectar penya per al que el 2016 seria el seu debut amb un EP, havent passat d’un Space Rock setentero a un metall progressiu tirant a power metall.

Per fi, el 2018 entra com a cantant en Jón Aldará (Barren Earth) i el 2019 arriba l’últim membre del grup, com no, el baixista, Eskil Rask, i quan entren a gravar aquest Access All Worlds, el grup ja no és ni Space Rock Setentero ni Power Metall Progressiu, si no Death Metall Melòdic Progressiu, encara que podreu trobar-los etiquetats de mil formes, ja que l’evolució que han fet amb un sol disc, és brutal.

Set tracks conformen aquest gairebé-debut com a grup i debut com a grup amb discogràfica important i com a grup de death metall melòdic progressiu, i, com a bons progressius, alternant temes més curts amb d’altres de més llargs, sobrepassant l’hora de durada.

Realment, després de donar tantes voltes al seu so, cal reconèixer que han aconseguit quelcom molt personal i propi, no sabria dir-vos grups que s’assemblessin a com sonen. Sí que estilísticament els podríem acostar a uns Nevermore o uns Lefay en alguns moments, però Iotunn es mostren més progressius i les seves melodies sonen molt més grandiloqüents.

La capacitat d’Aldará de treure una veu gutural, profunda i tenebrosa, per a després contrastar-la amb la melòdica força èpica (un contrast una mica Borknagar), els dóna un plus i l’arrodoneix bastant.

12 anys per a editar el seu debut, però ha valgut la pena si en lloc de venir-nos amb un disc per a gent alienada mentalment (algú en el seu sa judici i sense haver abusat de drogues escolta Space Rock?), ens ve amb un disc de so original i amb cançons que s’aprecien i es gaudeixen.

Lluís XXV