Programa número CXXVI en llibertat, 23è de la 2ª onada de confinaments, 11è 3er primer programa de l’any, 26è de la 25ª temporada i segon després del tràgic anunci de separació de les Flors Mariae.

Avui és un dia de contrastos, on passem de plantejar a la CUP l’amputamenta genital per dominguerisme pandèmic, a imaginar-nos a en Thomas Rettke amb tanga de cuir i pompons roses…

Després d’uns inicials problemes informàtics, passem a les poques novetats musicals que tenim al dia d’avui, doncs molts grups s’estan plantejar no treure més discos després de l’anunci de Flors Mariae.

Comencem amb la cançó dels crèdits de Thunder Force, nova peli de Netflix, amb un nom de grup convenient, però potser poc treballat.

Seguim amb els Wisborg, grup de gòtic d’avantes amb tuquillus puperus, que contrasta amb el disc per excel·lència de Setmana Santa, el dels Motorjesus.

I si hem començat amb noies, i advertint del què són i no són noies, seguim amb elles, perquè tenim a la Juliet Ruin amb els seus Juliet Ruin.

Els Mister Misery ens proposen una evolució que potser no és per a tots els gustos, tot i que ja eren un grup que tot i barrejar molts estils, no era per a tots els seguidors dels estils que barregen.

Més simpàtiques senyoretes, amb els Setyøursails, en aquest cas, lleugerament més emprenyada que les anteriors, tot i que no ho diries per la seva vestimenta.

I acabem les novetats amb un grup de metall alternatiu que no és bo per se si no per defecte d’altri, els Zero Horizon, i un grup que ja ve bo de per se en sí mateixos, els Act of Denial que omplen la secció de la Hora d’en Bjorn Speed Strid.

Amb el nostre webmàster encara patrocinat per les cerveses CDR, parlem del Yisus birrero que potser us trobeu per l’AP-7.

El què ens recorda avui en Sergi és als Aerosmith i les malles i la filla de l’Steve Tyler… no tot per igual de bé o positiu.

Dins la recomanamenta de la setmana, ens n’anem a buscar als Architects, com molt bé teoritza l’Ivan però que acaba encertant en Lluís.

Deixant enrere l’infant del programa, ens centrem en les fòrmules per a aconseguir nens en qualsevol país del món, gràcies als SepticFlesh.

I obrim ja l’apartat de lingüística que no pot faltar mai al Paranoia Metal Show, començant per los Cochinos que poca cosa li poden ensenyar a en Lluís, i seguint pel mort de la setmana.

Dins del mort avui hi tenim un blackie intermitent o discontinu, que honora només el decàleg del bon blackie de tant en tant, i no ho fa a la seva mort, que aquell dia no tocava ser blackie, ja que etiquetem la seva pèrdua com a mort californiana amb tocs flamencs.

Tot això i més, com la perfecta solució que us donem per si un dia us veieu en la obligació de pronunciar el flamenc amb perfecció inmaculada, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar