Ens arriba aquest disc sota l’etiqueta de “melodic metall”… avís per a navegants: No crec que quedi ja cap grup en actiu que faci melodic metal, és una etiqueta que s’usa actualment perquè dir “power metall” et limita la teva audiència a metalpacos i poc més.

Efectivament, és power, en la seva majoria, tot i que sí que s’ha de reconèixer que temes com “Break My Chains” o “In the Name of Love” s’acosten als Nocturnal Rites de la seva etapa de metall melòdic.

Malgrat la base o el conjunt power, no tenim veus cridaneres, ni cors d’eunucs, ni “fires in the sky”, ni dracs de foc ni merdes, cosa que sí que pot ser escoltada per algú que fa dècades que no porta una jupa de cuir amb tatxes.

Com haureu endevinat, aquest estil no és fruit de la nostra devoció, i ha de ser quelcom realment espectacular com perquè puguem recomanar un estil ja espremut amb totes les forces, i on és molt difícil que surti una cosa mínimament interessant.

I aquest disc no és interessant, no aporta res a l’estil, ni hi ha cançons que ens portin a velles èpoques on aquest tipus de música ens posava els pèls de punta.

Però d’altra banda, es deixa escoltar, les melodies no estan sobre-explotades i les estructures no són les típiques i tòpiques, tot i no tractar-se de res innovador ni de cor avantgarde. A més, alguna guitarra tallada i samplejada en pla modernilu els dóna un toc un xic diferent.

Escoltable, no molesta ni et provoca vergonya aliena, però tampoc t’aporta res a la teva vida.

Lluís XXV