Quart disc d’Spice, ex-Spiritual Beggars, amb el seu grup en solitari. Quart? Només? Bé, va treure dos més com Spice and the RJ Band, tots dos molt bons, que podríem considerar-los també com del seu mateix projecte en solitari.

A Spice li costa trobar inspiració, cada vegada ens allarguem més entre disc i disc, aquesta vegada han estat quatre anys… i potser podria haver esperat una miqueta més a veure si trobava una mica més d’inspiració, o provar de drogar-se, que també dóna bons resultats amb alguns artistes.

És un disc que segueix la línia del seu predecessor, el Shadows Remain, on hi havia molta canyeta i molta melodia, però per separat, sense trobar temes que combinessin ambdues coses, a excepció de Don’t Bring Me Flowers o Give Me a Hint, cançó on robaven vilment el riff del Born to Be Wild dels Steppenwolf (hòsties, mira que tenen cançons i vas i robes el riff de l’única que coneix la gent), i que gairebé ha tornat a robar per a Cold Flames d’aquest nou cd.

Seguim sense trobar grans hits com Economic Dancer, Fly Away, Emptiness o Dear Lord, perquè en els temes canyeros el senyor Spice només sap cridar o bramar, mentre que si que canta en els més tranquilets i melòdics, però no tenim combinació de totes dues coses, quelcom essencial per a la música: ritme i melodia.

El que sí que intenta Spice és desencallar-se i buscar coses noves, com la cançó de rara estructura i difícil digestió Midnight Blood, o el tema doom Reglutina… que amb això aconsegueixi un bon resultat ja és un altre tema.

Lluís XXV