Lake Of Tears Ominous

El món de les fotos promocionals de grups és gairebé un gènere artístic en si mateix. Trobem els que volen semblar els més dolents del barri, els més satànics, els més catxondos, els més “casual” (són aquells que volen fer veure que no saben que els hi estan tirant una foto), els més borratxos, els més èpics… Podríem trobar centenars de subgèneres de fotos promocionals, i ara n’hem d’afegir un més: el Daniel Brennare.

Daniel Brennare

Endinsant-nos ja en el que és el nou disc de Lake Of Tears, hem de dir que “Ominous” arriba després d’una espera de deu anys, i en aquest cas està plenament justificat que Daniel Brennare digui que aquest és el seu disc més personal, perquè literalment s’ha quedat sol. Durant aquest lapse de temps la resta de Lake Of Tears han marxat, i en bo d’en Daniel ha decidit seguir ell sol, amb el suport del productor tocant les bateries i amb alguna col·laboració puntual.

Lake Of Tears van començar el seu camí seguint les passes estilístiques dels seus paisans Tiamat, però ben aviat van agafar un camí força més personal. Seguien mantenint l’essència inicial del Doom/Gothic Metal de Tiamat però afegint-hi molts elements de collita pròpia. I quins són aquests elements? Doncs els títols d’alguns temes i discs ja ens donen pistes prou fiables: “Moons and Mushrooms”,  “A Trip With The Moon”, “Cosmic Weed”, “Planet Of The Penguins”, etc.

Ominous” agafa tot aquest pòsit – o fum – i el porta un esgraó més amunt. Es tracta d’un disc un punt més atmosfèric i oníric que els seus predecessors, però que amb les escoltes va agafant consistència. Ens deixa bons temes com “At The Destination”, “Lost In a Moment” o “One Without Dreams”, entre d’altres, que fan que la decisió de Brennare de seguir endavant tot sol, hagi valgut la pena.

Com a poc, “Ominous” és un bon experiment sonor que ens mostra els diferents tipus de treballs artístics que es poden crear en funció del tipus de cotilló que guardis en el rebost de casa, sobretot si fem la comparativa amb els discs de Hard Rock sorgits a la Califòrnia dels anys 80.

Ivan Cateura