The Lion's Daughter Skin Show

La història de la humanitat està repleta de grans invents que s’han aconseguit ajuntant dos elements que en principi no tindrien massa res a veure; principalment unint qualsevol cosa amb un pal. Si ajuntes una baieta i un pal et surt una fregona; si el pal l’ajuntes amb un caramel, et surt un Chupa-Chups; i si uneixes a tres futbolistes amb un pal, aconsegueixes un futbolí – o una massacre -.

The Lion’s Daughter és un grup de Missouri que es dedica a l’Sludge. Van provar lo del pal però no va tenir massa èxit, així que van decidir mesclar la seva música amb un altre element ben diferent, el sintetitzador. Sí, estem davant d’un altre cas de grup que ha decidit pujar al carro dels anys vuitanta amb molt bons resultats.

Sóc bastant fan d’en John Carpenter, tant en el seu vessant de director de cinema com de compositor musical, i de tant en tant m’agrada escoltar-me alguna de les seves bandes sonores. La gran sorpresa d’escoltar aquest “Skin Show” dels The Lion’s Daughter, ha estat trobar-me amb la gran frikada, o genialitat, de saber combinar els riffs de l’Sludge amb les melodies de sintetitzador que podrien pertànyer tranquil·lament a la banda sonora d’una pel·lícula del bo d’en Carpenter.

El que ens demostra aquesta petita genialitat que ens ofereixen els The Lion’s Daughter, és que en la música encara no està tot inventat. Sempre hi haurà algú que tindrà un moment d’il·luminació divina i que dirà “aguanta’m un moment la birra!”.

Ivan Cateura