Programa número CXXIX en llibertat, 26è de la segona onada de confinaments, 14è tercer primer programa de l’any, 29è de la 25ª temporada, i 5è a.F.M., tot i que això darrer s’ha de confirmar per les parts dels experts que ho estan estudiant amb intensitat.

Ens consolidem com a l’únic programa del món mundial de metall que us diu quins singles o discos no punxarem i a quins concerts no anireu, què més voleu?

Després de descobrir que els pijos de Girona tenen prou pasta per saltar-se el confinament, anem ja per novetats, i començarem amb l’especial First Dates, ja que tenim un munt de singles buscant parella o disc.

De singles tenim els Enmy, mudernills de Chicago, i també el nou invent d’Asha, ideat davant la dificultat de gravar amb cantants foranis.

Segon single dels Of Mice and Men, grup de metalcore californià, que són vius i no fan hard rock perquè no són de Los Angeles, com tampoc ho serien massa els Die Apokaliptischen Reiter, que se’ls hi nota lleugerament al cantar en alemany.

I encara més singles, tenim el dels Dead End Finland, gent vaga que no es vol canviar el nom i prefereix allargar-lo i ser patriota, i l’EP dels Bodom After Midnight, que en principi no preveuen acabar de treure el disc sencer.

Després de discutir l’estreta relació entre els ABBA i l’Abbath, amb dades fiables al 100%, ens n’anem pel nostre webmàster, qui ja porta dues setmanes d’infra-hidratació, i es comença a notar.

La recordamenta d’en Sergi avui són els Estirpe, especialment perquè ha estat St. Jordi i s’havia de recomanar algo amb roses…

I la recomanamenta se’n va cap al món gòtic, amb els Wisborg, totalment recomanables menys quan es pillen els ous amb la tapa del piano, que ens porten a discutir de la teoria del color i del no color.

Anem ja per discos, començant per fer una foguera a un bosc hongarès qualsevol per escoltar el folk dels Dalriada.

I més noies, tot i que no tan folkies, i que potser haurien de pensar en buscar-se un sobrenom, com la Zora Cock dels Blackbriar, gòtics sinfònics que fan gòtic sinfònic, sorprenentment.

Per segona setmana consecutiva ens n’anem cap als deserts d’Islàndia, i si la setmana passada tocàvem el tema de l’Stoner típic islandès, aquesta anem pel hard-rock bluesero amb els Kaleo que també és molt típic d’allà.

La darrera novetat del dia són els Mister Misery, i la seva versió no xiulada dels Monty Python.

Anem pel mort de la setmana i tercer del dia, tot i que primer que, de moment, no ha gravat cap disc després de mort, però ens haurem d’esperar a saber si de veritat és així o no.

Avui, amb en Lars Ratz, repassem les etapes de la vida d’un alemany i el perquè els empresaris alemanys tenen tant d’èxit amb les seves empreses i fan tants d’amics al llarg de la seva carrera.

Tot això i més, incloent la creació d’un nou esport olímpic que té com a elements principals alcohol, escopetes i calçots, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar