Folkrim estavem allà agotzonats com elf maligne entre la espessor dels arbustos a la vora d’un camí de carros, esperant que els Korpiklaani no paressin atenció i així robar-los l’alcohol i l’estil musical.

Bàsicament és això el que tenim, just en el moment en què Korpiklaani deixen de fer cançons sobre begudes alcohòliques i donen un gir a la seva música cap a quelcom més seriós (a mi em recorden lleugerament als primers discos de Skyclad després de la marxa de Martin Walkyier), apareixen Folkrim, amb un folk de so bastant proper al dels seus compatriotes finlandesos i, curiosament, la principal temàtica gira entorn de l’alcohol…

Al no ser els Korpiklaani i sonar lleugerament diferent, no és que ens avorreixi com ens avorrien ja els d’en Järvelä, i fins i tot tenim cançons divertides com Cigars and Grog, el single Drunkover (sí, lògicament copien també el treure com a singles els temes que parlen directament d’alcohol), i una cançó a l’inici del cd anomenada Santulla Saahaan que a mi em sembla que vagin dient tota l’estona “Viva la Puta”, que sospito que no és volgut, però…

Per a tots aquells que, a saber per què, però no us avorrien els discos de Korpiklaani i hàgiu quedat com a gat enmig de la carretera encegat per les llargues del cotxe amb el seu últim disc, podeu anar a la nevera a treure unes cervesetes i gaudir d’aquest Tales of Tumult.

Per a la resta de la humanitat i metalheads més normals, doncs una mica el de sempre, amb un grup que no sé quin recorregut tindrà malgrat la sort que han tingut amb el gir musical de Korpiklaani.

Però es deixa escoltar.

Lluís XXV