El Metal Progressiu està també en procés de canvi. Aquells temps viscuts amb el boom prog principalment liderat per bandes com Symphony X o especialment Dream Theater, han quedat una mica enrere ja. Tant tecnicisme junt ja no es porta, o ja no és tan apreciat o seguit com ho va ser en aquells temps, però encara hi ha grups que intenten oferir alguna cosa fresca, nova, o almenys mitjanament interessant en el món del prog. I és aquí quan apareixen les barreges de conceptes que quan toquen amb la tecla adequada donen un plus a l’estil. I un prog sense excessos tècnics, amb veus melòdiques i netes alhora que guturals (però també sense abusos ni excessos) és bàsicament el que ens proposen els alemanys Chaosbay en aquest ja al seu segon lliurament “Asylum“. Disc equilibrat, que potser requereixi de diverses escoltes per agafar-li el rumb, però que un cop localitzat, es mostra interessant i efectiu al llarg dels nou temes que componen el compacte.

Moments per melodia instrumental, per riffs agressius, per comptats gaudiments tècnics, veus netes, veus guturals … moment per tot una mica, en la seva justa mesura, sense excessos com bé ja he repetit en diverses ocasions. “Asylum” és un disc equilibrat, apte per als progs menys exigents i més oberts de mires, molt apte per a seguidors del Metal en el seu vessant més melòdica, i apte per a aquells que van mostrant la poteta i encara no s’atreveixen a més en el referent al Metal més extrem o potent.

Chaosbay i aquest “Asylum” és un grup y un bon disc per unir diferents perfils de fans. Peca potser en la repetició d’alguna que una altra frase / melodia al llarg del disc en diferents cançons, quelcom que de vegades pot passar quan el disc és conceptual, com és el cas. Traient això, i una segona meitat d’àlbum per mi massa homogènia i monòtona, “Asylum” és un més que correcte disc i Chaosbay un grup a tenir en compte en la seva evolució en l’escena del Metal actual i futur.

Sergi