Dark the Suns - Suru Raivosi

Dark The Suns és un d’aquests grups que recordava haver escoltat en algun moment però que, ara mateix, no sabia situar massa bé. Van tenir un inici discogràfic bastant prolífic, però ara duien onze anys sense donar massa senyals de vida. Per tant, els que no haguessin estat molt fans d’aquesta gent, és probable que els tinguessin totalment oblidats.

No faria falta traduir-ho, però pels que tingueu el finès una mica rovellat, heu de saber que aquesta concisa frase que titula el disc vol dir “El dolor va fer esclatar el meu cor a les tenebres”, evidentment. I quan feu click al play per tal d’escoltar-lo, és probable que patiu un flashback de pel·lícula, d’aquells en què el vostre entorn comença a tornar-se borrós, i de cop us veieu uns quants anys més joves.

Aquest nou disc de Dark The Suns ens trasllada musicalment cap a mitjans/finals dels 90, quan van començar a sorgir els primers grups de Doom/Gothic Metal protagonitzats per la veu melòdica femenina, la gutural masculina i la instrumentació clàssica. L’única diferència que hi trobem en aquest “Suru Raivosi Sydämeni Pimeydessä” és que les veus femenines són molt residuals. Dark The Suns sí que compta amb presència femenina, la de la Inka Tuomaala (esperem que millori aviat), però ella s’ocupa més aviat dels teclats i del baix.

Els que enyorin els primers treballs de grups com Theatre Of Tragedy, Tristania, Sirenia o Trail Of Tears, gaudiran força d’aquest disc. Sense estar a l’altura dels grans referents del gènere, sí que compta amb bones composicions i bona producció. Aquella clarividència de saber crear discs amb riffs potents de guitarra que es mesclin bé amb melodies de piano clàssic i violí, ja no és gaire fàcil de trobar en aquests moments de la història del Metal.

Ivan Cateura