Podríem catalogar a Wheel dins el gènere del Metal Progressiu, però un Metal Progressiu quelcom diferent i allunyat de l’habitual. Menys comercial, menys amè, menys proper. A aquest quartet finlandès li visualitzo molta tècnica i serietat en cadascuna de les seves composicions. Aquest “Resident Human” és tan sols el seu segon treball, després del “Moving Backwards” amb el qual van debutar en 2019. I Wheel no són una banda que arrisquin poc, ja que, sota una base totalment reconeixible i comparable als mítics Tool, desenvolupen les seves cançons i melodies, plenes de psicodèlies, pesantor, atmosferes, tècnica i sobretot calma i progressió (entenent aquí per progressió a que no tenen cap pressa a evolucionar un tema lentament, passant d’una cosa que pot semblar una calmada intro, cap a rebuscades melodies hipnotitzants que t’engoleixen la ment).

“Resident Human” conté, per simplificar, 2 tipus/perfils de cançó: Primer, quart i sisè track, de més de 10 minuts. Extensos temes, que van evolucionant amb lentitud i que generen com he esmentat anteriorment, aquesta sensació d’hipnosi, que pot sens dubte captivar-te o dormir-te, fins i tot desesperar-te segons al dia o punt en què t’enxampi. Track 2, 3 i 5, són cançons més al gra, d’uns quatre minuts, que serveixen per a una mica oxigenar la digesta, dels anteriorment esmentats temes més extensos. L’àlbum culmina amb un tema d’un parell de minuts que podria servir com outro instrumental bàsicament.

He dit al principi que a aquest nou quartet finlandès anomenat Wheel, li reconec tècnica i afany de risc. No són originals ja que parteixen d’una clara base Tool, però és un terreny que ara es porta molt, el crear el teu propi so a través del so ja existent i creat prèviament per altres. Wheel es desenvolupen molt bé en aquest terreny, però el públic a què van dirigits, és un públic molt específic i concret, en el qual no m’incloc jo. “Resident Human” m’avorreix i em desespera i el seu so no m’identifica ni m’atreu per a res. I això sens dubte és el que provocarà a molta gent que segurament no passarà del primer track. És normal, els que se sentin atrets per la idea dels gaudiran, els que no estiguin per la labor, els rebutjaran. Us toca a vosaltres escollir el vostre costat.

Sergi