Icon of Sin és la plataforma que Raphael Mendes ha decidit crear per catapultar la seva carrera com a vocalista a nivell mundial. Però … Raphael Mendes? Qui és aquest paio? Doncs és un senyor “brasileiru” que porta un temps promocionant-se per Youtube, fent covers vocals de cançons de Metal, especialment, d’Iron Maiden. Raphael Mendes és també qui està darrere d’una sèrie de vídeos sota el títol “What if Bruce Dickinson sang in other bands”, que ha anat apareixent darrerament també per Youtube. Als que tot això que acabo d’escriure us soni a xinès, potser us preguntareu què té d’especial el senyor Mendes, les covers o els vídeos aquests de’n Bruce cantant en altres bandes o el que sigui això que he esmentat anteriorment. Doncs l’especial és, tatxín titxan, que Raphael Mendes té un to de veu i una forma de cantar sorprenentment molt semblant a la de Bruce Dickinson. Mira que hi ha semblances raonables entre moltes veus del món del Rock o Metal, però no havia trobat mai a ningú fins ara que tingués aquesta semblança tan bèstia amb la veu de Bruce Dickinson, per a mí, un dels millors cantants de la història i amb una veu més especial i difícil d’imitar.

Amb l’homònim disc de debut, Icon of Sin, liderats pel seu vocalista “Bruce Dickinson“, es llancen al buit del mercat musical, però aquesta vegada amb temes propis, ja res de versions. I aquest disc és una clara exemplarització de quant difícil és triomfar en el món de la música. Quan dic triomfar em refereixo també a qualsevol sinònim o derivat de triomfar: fer bones cançons, referents a nivell mundial, fer-se un lloc al podi dels millors, tenir un reconeixement, etc … La sort és molt important, les semblances raonables també, però no és suficient. Raphael Mendes s’ha llançat al buit amb la basa de la seva peculiar i curiosa característica vocal, però no aconsegueix ni de lluny amb aquest debut discogràfic, transmetre res més que un afany d’imitació sense personalitat alguna ni capacitat de convèncer amb la seva música.

Disc llarg i pesat, amb cançons més aviat buides. Aquest seria el resum musical del debut d’Icon of Sin. Fins i tot aquest sonar tan a Bruce Dickinson acaba fent-te cansar d’escoltar la veu de “Bruce Dickinson“. Molt hauran, Raphael i companyia, de millorar i canviar si volen seguir fent carrera musical lluny de les versions. I en quant a Raphael, té un do, sí, però ha de saber donar-li un toc personal a aquesta veu, ha d’assumir que ni és ni serà mai Bruce, per més que s’hi assembli, de manera que més val que comenci sent ell mateix abans que el seu intent de triomfar es vegi truncat abans d’hora.

Sergi