Sabeu aquelles ocasions que dius; “No té massa bona pinta”, i, a meitat de la nit, veus com marxa al bany d’homes en lloc del de dones? Doncs, entre la portada aquesta que s’han posat així com desganada, i el full que ens envia la discogràfica amb el disc, jo estava pensant això mateix.

Johan Sjöberg va estar dos anys de guitarrista de Token, es va envalentonar, i el 2008 va treure el seu primer disc en solitari com a Stonesilk. A partir d’aquí, tenim depressió, mort del pare, ser un sense sostre, i acabar entrant a Roof Down com a vocalista.

I en això posa l’accent el full de promoció, que és el frontman de Roof Down (ni idea que existissin), i que ha comptat amb els bateries Nik Hughes (de Bush i Puddle of Mudd segons la discogràfica, però que a mi no m’apareix en cap dels dos grups) i un suec de nom estrany d’Ironbird (que de Irons conec molts, però Ironbird…). Produeix i mescla el mateix Johan, i la masterització és a càrrec de Dave Cooley, que aquí ja tenim el colofó final, quan la discogràfica posa “d’Stone Temple Pilots, etc…”. A veure, si em poses un “etc…”, posa’m més d’un grup, fill meu. He hagut de buscar a l’home aquest i, com no, tampoc apareix a Stone Temple Pilots, sí a Paramore i grups de funk, hip hop, reggae i coses rares vàries.

Així doncs, si vosaltres haguéssiu llegit això, també pensaríeu que fa pudoreta, no?

Doncs resulta que, al final, quan s’ha aixecat, ha anat al bany de dones i que el disc estaria fregant el notable.

Grunge en la seva majoria, amb molt dels 90, i tocs post-ramones una mica en la línia d’en Michelle Darkness (dels End of Green però més en la seva versió en solitari), com a “Don’t Wanna Be Your Friend”.

Un bon grapat de singles que enganxen força sense ser per a res comercials, com l’abans citada, a més d’ “On My Own”, “I Won’t Change”, “The World” o “Break Yourself”, arrodoneixen un disc de bon so, bastant cru i molt encertat, i més contant que se l’ha gravat ell i que el de les mescles les hi fa també a en Ziggy Marley.

Lluís XXV