Els VentanA són un grup força atípic, com podreu ja suposar pel nom d’aquests americans de Cleveland.

Després d’alguns singles i demos, van debutar fantàsticament en el 2009 amb el “American Survival Guide Vol.1”, del qual, de moment, no hi ha rastre del volum 2 ni posteriors, i ho van fer amb un metall industrial curiós, bastant melòdic per a ser americans, i amb tints de Nu Metall.

Van trigar vuit anyets en treure alguna cosa més, que va ser quelcom entre LP i EP, de 7 tracks, al 2017, anomenat “The Silent Majority”, on aquest Nu Metall prenia més protagonisme i fins i tot començava a endurir-se, aconseguint un altre molt bon resultat.

Sense pressa, han passat quatre anys més i disset ja des de la seva formació per a aquest segon llarga durada, on la contundència ha pres un xic més de protagonisme, i tenim el metall industrial de tornades melòdiques com a base, però aquí ja tenim nu metall i modern metall ben barrejats.

Però ja he començat la crítica avisant que era un grup atípic, per no dir rarot, que queda malament començar una crítica amb paraules així. I és que, a la mescla ja comentada, cal afegir-li que les veus les combinen Richard Thomas i Scott Beck, i no és que un faci les netes i l’altre les guturals, és que tots dos fan melòdiques i guturals, i mentre les melòdiques són bastant properes, les més trencades o guturals van de la típica veu industrial en pla Turmion Kätilöt a una veu gairebé de blackie que s’ha gratat els ous i no recordava que portava la canyellera de punxes de mig metre… una mica Craddle of Filth, vaja.

Si és el vostre primer contacte amb el grup, potser millor començar pel disc de debut o el EP, ja que aquesta mescla dels Turmion, GrooVenom, Fear of Doomination i els Semargl de quan no feien pop, pot ser de difícil digestió per a alguns.

Lluís XXV