Ja hi va haver uns Sister, o intent de Sister al menys, formats a Los Angeles al 1976, i que no van anar més enllà d’un parell de demos. També és cert que a posteriori, aquests Sister es van convertir en un grup anomenat W.A.S.P. i que alguna cosa més que un parell de demos si van arribar a fer (i de fet segueixen encara fent). Ja una mica més lluny de Los Angeles, en el que vindria a ser Suècia, van sortir uns anomenats Sister Sin, res a veure amb els Sister dels setanta, ni amb els WASP, ni tan sols amb els Sister actuals, però em venia bé comentar-ho, bàsicament pel país d’origen de tots dos (Suècia) i per l’ús de la paraula Sister en els seus respectius noms de grup.

Feta ja una introducció que no aporta absolutament res a aquesta review com haureu pogut comprovar, posem-nos en antecedents amb aquests Sister. Aquest quartet suec va fer el seu debut fa tan sols deu anys, i aquest “Vengeance Ignited” és ja el seu quart àlbum d’estudi, mitjana per res dolenta, i menys considerant que el seu anterior treball, “Stand Up, Forward, March! ” va ser editat fa cinc anys. Aquest “Vengeance Ignited” no dista massa del patró dels seus anteriors discos. El quartet suec s’ha situat a la franja del Glam/Sleaze/Punk/Rock/Metal. Sí, tan precís i concís com això. En realitat, Sister, són això, una amalgama dels estils esmentats, desgranats amb molta intensitat, força i ràbia, i compactats amb una producció excel·lent sota un so molt més modern i actualitzat de què podríem esperar amb el tipus d’estils pels quals oscil·len.

Escoltant aquest “Vengeance Ignited” és inevitable que de seguida et vinguin a la ment grups com Hardcore Superstar, Wednesday 13, Mötley Crue i fins i tot Children of Bodom (sí, encara que costi situar-los en aquesta barreja, creieu-me que et vénen a la ment). Sister són pura dinamita del Glam guarro i macarra, devasten gamberrisme en cada nota i paraula que desprenen. El so de Sister és brut però nítid alhora. Sister es mouen guiats sobretot pels potents, contundents i enganxosos riffs de guitarra i per les cordes vocals (en tot moment a el límit) de Jamie Anderson. Sister són dinàmics i enèrgics, fins i tot gairebé en excés. Us asseguro que cap a on porta Jamie les seves cordes vocals al llarg de tot el disc, és digne d’estudi, però d’estudi psicològic per a l’oient, ja que pot acabar amb el cervell perforat en un obrir i tancar d’ulls. Segons quan et posis a escoltar el disc, pot inclús arribar a resultar un autèntic taladro.

No complicar-se la vida moltes vegades és criticable, però quan dónes tot el que tens i no et guardes res, ni de composició ni d’energia, i el resultat és com “Vengeance Ignited“, doncs què voleu que us digui? És per aixecar-se, puny en alt i cridar (portant, per descomptat, al límit les teves cordes vocals) “Fuuuuuuuuuuuuuuuuuuuck!” tal com el mateix Anderson fa al final del tema “Psycho Thrilling“.

Sergi