The Very End Zeitgeist

Estem davant d’un d’aquells casos de grup que et pensaves que ja havia desaparegut de la circulació i que, de cop i volta, torna a donar senyals de vida. Per al gran públic, The Very End no és una banda molt coneguda, però els fans del melodeath dels noranta és possible que recordin al seu vocalista, en Björn Gooßes, que durant setze anys va formar part dels Night In Gales. La cosa és que, en teoria, el 2012 en Björn va marxar de NIG per centrar-se en The Very End. Tant centrat estava que, des d’aquell any, “Zeitgeist” és el primer àlbum que editen.

Musicalment, “Zeitgeist” sí que pot tenir alguna cosa de Night In Gales, però si hem de buscar alguna comparativa veritablement sòlida, el seu estil s’acosta molt més al Groove/Death Metal melòdic d’Arch Enemy (de la seva bona època). Escolteu el primer riff del tema-títol “Zeitgeist” i digueu-me que no és 100% Arch Enemy. En l’àmbit melòdic també hi trobem molts punts de connexió, i fins i tot a les bateries, on Jerome Reil fa una gran tasca que em recorda força a la de Daniel Erlandsson.

Com a punt distintiu, podem destacar un parell de temes com són “On Parole” i “Truth & Tremor” en què han decidit apostar per la creació de temes d’aquells que t’entren des del primer instant, amb tornades molt melòdiques que poden ajudar a que els no molt fans del Death Metal s’enganxin ràpidament al disc. Estranyament, no han apostat per cap d’aquests dos temes com a single, en aquest sentit The Very End han decidit anar més de cara a barraca.

Zeitgeist” no destacarà per la seva originalitat, però és un disc molt solvent i agraït, amb gran producció, molt bons temes, i que farà gaudir molt als fans una mica desencantats amb els últims treballs d’Arch Enemy.

Ivan Cateura