Programa número CXXXVI en llibertat, 36è de la 25ª temporada, 11è AFM, 21è tercer primer programa de l’any, 2on després de la Teoría del Pollo, i 1er després de la Teoría del Pollo II.

L’emoció acumulada que portem amb els teasers de les 4HBD ens fa oblidar momentàniament el nostre compromís de divulgació cultural en quant als estils musicals que punxem, però per sort, aconseguim redreçar el programa cap a l’ensenyament més didàctic.

Abans però de començar a fer definicions d’estils musicals, aprenem més coses, com la diferència que pareix ser que no tothom té clara, entre la ressaca i l’ansietat.

Ara sí, passem al plànol més divulgatiu a nivell musical, perquè, tot i per deixar per més endavant l’explicació més tècnica sobre l’Avantgarde, sí que us ensenyem a distinguir el què és el Rock Alternatiu, i de com l’Ozzy a Eurovisió va inventar l’Ocult Rock.

Com a bonus cultural, no tenim l’explicació més tècnica i fiable del què vindria a ser el Festive Metal, o Metal Pomponero, amb grups com Paradise Lost o Katatonia.

Apa, anem ja per les novetats, començant per una novetat novedosa tot i ser algo vell, com és un tema dels Powerwolf per presentar el nou disc, que resulta ser del disc anterior, però no ben bé cantat igual, i és que la Alissa White-Gluz és molta Alissa.

En Sergi avui ens recorda als Sphinx, tot i que ell recordava que es pillaven molt més els ous que no pas se’ls pillen a la cançó que punxem…….. que punxem……….. que punxem……… ara, ja sona, ja li ha costat, hòstia.

I amb ell tornem a les lliçons de música, perquè amb el nostre webmàster aprenem a diferenciar el prog, el Groove i el Djent de forma força visual.

La recomanamenta de la setmana és un mix de tot això, i a més, amb divertimento dels músics inclosa, i és que els Gojira es poden divertir tocant en plan Sepultura, o fotent-li bombes al microones d’en Sergi.

Tornem a les novetats, i en aquest cas, donem la part pràctica de la classe teòrica sobre el Groove que havíem fet uns minuts enrere, amb el nou EP dels Machine Head, EP raro perquè no sabem si anticipa un disc, ni sabem si els músics que acaben de fitxar han estat acomiadats abans de començar.

Més novetats, que n’hi ha poques però n’hi ha, una mica com els bolets… i ja que parlem de coses silvestres i assilvestrades, tenim el nou disc dels abraçadors d’arbres Suidakra, amants d’abraçar-se sempre al mateix arbre, apareixent la bona idea de que es passin als pins per primavera.

Ara tenim una gent que deuen tenir una mare francesa tot i ser suecs, els Antimere, amb els qui passem de puntetes sobre la definició de l’estil del grup per no liar massa a la gent.

Passem als Fear Factory, de qui no comentem que fan metal industrial, perquè amb els rolletes de canvi de personal, se’ns oblida el tema, és que ja hem perdut el fil de qui és i qui no és al grup.

Per acabar amb les novetats, l’anti-heroi del metal, els Interloper… vaia nom, en serio que hi ha gent que hauria de preguntar opinió abans de posar nom al grup.

Anem pel mort, un dels dos famosos germans Palomino, en concret l’amant de He-man i de les esqueles dels diaris, descobrint quina és la California de Perú, no sense abans donar-vos una lliçó magistral de gramàtica avançada.

Tot això i més, com els consells que us donem vers les llames que creuen els Andes, o la visual definició final sobre el Death Metal Simfònic, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar