An Autumn For Crippled Children As The Morning Dawns We Close Our Eyes

El Metal i la música de masses no estan tan allunyats entre si com pugui semblar en un primer moment. Si a l’oient mitjà li fas escoltar un disc que s’allunyi dels estàndards de producció establerts per la indústria, el més fàcil és que te’l rebutgi de seguida. Això és el que he experimentat amb aquest nou àlbum de An Autumn For Crippled Children. La primera escoltada m’ha rebentat uns quants esquemes mentals, però el cert és que després de posar-me ulleres de pasta i deixar-me barba, m’he acabat trobant amb un molt bon àlbum.

Estilísticament, aquesta banda neerlandesa ja parteix d’un subgènere bastant underground com és el Blackgaze, el germà dolent del Shoegaze. La incomoditat sonora inicial arriba principalment de ma de la veu, la bateria i els teclats. El tracte que AAFCC donen a la veu és d’instrument totalment secundari, la tenen arraconada en un segon terme i sona com quan intentes sintonitzar una emissora de ràdio i se’t cola una mica d’estàtica. Pel que fa a la bateria, és de Metal pel que fa a execució, però pel que fa a so s’acosta molt més al que trobaríem en un grup  de Pop/Rock alternatiu. Finalment, el teclat també m’ha descol·locat bastant fins que el meu cervell l’ha situat en unes coordenades pròximes a la banda sonora de Twin Peaks. Sí, molt freak tot plegat.

Sembla que estic posant el disc a parir, però el cert és que després de tombar el mur inicial, el disc entra més que bé, amb una progressió de melodies i atmosferes molt ben treballada i que dona peu a grans temes com “Carefully Breathing”, “Melancholia” o “Splendour Unnoticed”. “As The Morning Dawns We Close Our Eyes” és un disc que no para de créixer a cada escoltada que li dones, com una bossa de crispetes al microones.

El primer cop que prens una birra et pot sobtar per l’amargor del sabor i perquè no estigui ensucrada com la majoria de begudes que venen enllaunades, però si li dones dues o tres oportunitats, és fàcil que acabis sabent apreciar-la adequadament.

Ivan Cateura