Fear Factory "Aggression Continuum"

Ja fa molt temps que Fear Factory sembla el joc aquell  dels conillets que van traient el cap a través d’uns forats. Uns membres van entrant, d’altres van sortint (del grup, no dels conillets), uns tornen i d’altres s’enfaden i se’n van. L’última temporada més o menys estable del grup s’ha trencat durant el 2020 amb la sortida de l’únic membre que encara no s’havia mogut mai de Fear Factory, en Burton C. Bell, que sembla que s’hauria enfadat amb en Dino Cazares. El seu últim servei al grup ha estat el de gravar les veus d’aquest nou “Aggression Continuum”.

No sorprendrem a ningú si diem que “Aggression Continuum” segueix exactament amb la mateixa fórmula musical que va catapultar a la fama a Fear Factory i que va donar lloc a pedres angulars de la història del Metal com és el cas de “Demanufacture”. El Groove Metal futurista amb clatellades industrials i cert sabor a banda sonora de Terminator, segueix manant per davant de tot. Alguns riffs de “Aggression Continuum” ja desprenen certa olor de fritanga, i només es diferencien dels originals a l’hora d’afegir-hi o treure-hi pulsacions de guitarra. Dino Cazares ja va demostrar amb Divine Heresy que, si vol, és capaç de matisar la seva visió del Metal, però sembla que amb Fear Factory no vol moure’s de la seva idea inicial.

També és cert que “Aggression Continuum” és bastant millor del que em temia en un principi arran de les discussions internes i la falta d’evolució de la proposta. El gran avantatge amb què juga Fear Factory, és que “Demanufacture” es va avançar trenta anys al que estaven fent en aquell moment la resta de grups i, per tant, la seva proposta encara segueix sonant molt actual. Aquesta fórmula d’èxit encara té la capacitat per deixar-nos alguns bons temes. El gran tret diferencial d’aquest nou disc, si ho volem considerar així, és una major presència de teclats en molts dels temes. Si ens guiem pels crèdits, els teclats d’aquest disc han estat executats per sis teclistes diferents. Aquell dia estaven de rebaixes.

Fear Factory es troben en un estatus similar al de Sepultura. El dia que la gent es cansi d’ells i necessitin fer calés, ho tenen fàcil. Tan sols han de superar les seves desavinences personals amb una sessió de patades als ous, i reunir a la formació que els va donar els seus èxits més impressionants: Cazares, Herrera, C. Bell i Olde Wolbers.

Ivan Cateura