Per entendre què és i d’on ve Sonic Haven és imprescindible començar parlant d’Herbie Langhans, l’autèntic artífex de la creació d’aquesta nova banda de Metall. Herbie Langhans, com alguns ja haureu reconegut, alguns us n’haureu enrecordat, alguns ja ho haureu buscat a Google i altres directament encara ni us n’heu empanat, és un cantant alemany, que s’ha fet amb un bon lloc de reconeixement en l’escena metàl·lica actual. Herbie Langhans ha format part de les files de Sinbreed, Avantasia, Voodoo Circle, Beyond the Bridge i actualment encara forma part de Firewind. Situat ja en la nostra escena musical, el senyor Langhans sembla voler buscar el seu propi projecte, orientat al més pur Power Metal Melòdic alemany i equilicuá, Sonic Haven per servir-nos. Recolzat per Sascha Paeth a les mescles i masterització, i al costat d’André Hilgers (Bonfire, Rage, Silent Force), Carsten Stepanowicz (Radiant) i Dominik Stotzem (Beyond The Bridge) a l’apartat instrumental, “Vagabond” neix per competir i destacar per sobre de les actuals propostes d’aquest mateix estil, ja de forma habitual bastant mancats de gràcia, originalitat, ganxo i interès. Sembla que Herbie sí que ha après alguna cosa després d’aquests anys creixent amb les diferents experiències musicals de les que ha format part i ha estat capaç de plasmar en 11 tracks un bon disc. “Vagabond” no és revolucionari ni té riffs, solos, tornades o fins i tot lletres molt diferents al que el Power Metal Melòdic sol oferir-nos, però la major part de les cançons que componen l’àlbum són enèrgiques i consistents, moltes d’elles fins i tot amb algun tipus de ganxo o encant que les fa interessants i disfrutables.

El Power Metall, és un dels subgèneres del Metall, que ha quedat més obsolet i mancat d’interès en els últims anys, i més encara si se’ns ocorre compara-ho amb el boom i gran auge que va arribar a tenir en els 90 i primera dècada del 2000. Sonic Haven, de la mà d’Herbie Langhans (o Herbie Langhans de la mà de Sonic Haven) ha estat capaç de crear, en aquests temps actuals que corren, una espurna del que va ser un gran estil musical, i mira, fa gràcia d’escoltar. “Vagabond” no és ni serà un dels grans, ni probablement serà un referent en el gènere, ni un disc llorejat, mític o llegendari. Però “Vagabond” si pot ser un material de referència per a aquells que troben a faltar un bon disc de Power Metall alemany, per a aquells que pensen que per no estar de moda alguna cosa o quedar obsoleta, no s’ha de construir en aquesta direcció.

Tot i que “Vagabond” no m’entusiasmi ni m’enganxi al 100%, em sembla una proposta interessant. Encara que “Vagabond” acabi fent-se massa llarg i fins i tot una mica pesat, disposa de solidesa suficient per destacar el més positiu per sobre del que més negatiu. Tot i que actualment jo no estigui receptiu amb el gènere, aquest disc és recomanable i hagués destacat en temps passats. Per tant, felicitem a Herbie Langhans i la seva proposta musical de la mà dels nous Sonic Haven.

Sergi