Darkthrone Eternal Hails

Ha plogut molt des de que Darkthrone van realitzar la seva primera i última evolució musical. Va ser entre el seu debut “Soulside Journey” i el següent “A Blaze In The Norhtern Sky”, en què van abandonar el Death Metal per abraçar el Black Metal fins al final dels seus dies. Aquest pas gairebé els suposa l’expulsió de la seva discogràfica Peaceville, que en aquells moments encara no sospitava la repercussió mundial que tindria el Black Metal ni que la discografia de Darkthrone s’acabaria convertint en una de les grans joies del seu catàleg.

Doncs bé, des de llavors Darkthrone s’han tornat uns fans incondicionals del moonwalk d’en Michael Jackson, i han anat realitzant passes musicals cap enrere. Mentre la resta de grups de la mateixa fornada del Black Metal han experimentat amb la melodia, la simfonia, el Prog, l’Avantgarde o el Black’n Roll, en Fenriz i en Nocturno Culto s’han mantingut inalterablement com a dos col·legues amants del Metal dels 70 i els 80 que, per dir-ho suaument, presten poca atenció a tot el què s’ha fet després en l’àmbit de la música.

Fruit de tot això ens trobem amb aquest “Eternal Hails……”. És el seu dinovè àlbum i els porta a retre homenatge al Doom Metal, a bandes com Candlemass i, sobretot, a discs com “Epicus Doomicus Metallicus”. Com és habitual, ens trobem amb una producció 100% orgànica, sense additius, colorants ni conservants, que embolcalla a cinc temes de durada força extensa, amb el riff doomero i monolític com a gran eix vertebrador, però sense abandonar l’essència de Darkthrone ni del Black Metal primigèni.

Els fans de Darkthrone i de les referències ja citades gaudiran bastant d’aquest disc. Cadascun dels temes té algun highlight que li atorga entitat i que fa que no t’importi escoltar el disc en bucle. “Eternal Hails……” també amaga una petita sorpresa en forma d’outro a l’últim tema “Lost Arcane City Of Uppakra”. És un fragment molt atmosfèric i amb un petit crescendo que jo hauria associat més a uns Godspeed You! Black Emperor.

Normalment atribuïm la falta d’evolució dels grups a la manca de noves idees o a la por de provar coses noves. Aquest no és el cas de Darkthrone. Ells són així i no pretenen viure de la indústria musical. Fan la música que voldrien escoltar ells mateixos, i si a algú més li agrada, molt millor.

Ivan Cateura