Quan als catalans ens parlen de cent mil, sempre pensem en la Primitiva o en uns certs francesos que passaven per aquí, els va agradar, van intentar quedar-se de vacances sense pagar, però van acabar marxant perquè estaven al camp i no els agradava el soroll de les campanes a la nit, els galls de matinada, ni nens tocant el tambor de dia.

En aquest cas, parlem d’un grup de metall alternatiu/prog americà que debuta amb aquest Zodiac… del qual tots podeu sospitar lleugerament quantes cançons té i quin títol tenen… a més, podria ser que encertéssiu fins i tot l’ordre de les mateixes, i, per aquesta banda, i malgrat ser progs, no acaben de sorprendre massa.

Temes de cinc a set minuts, com a bons progs, tot i que, com a alternatius, no són tan tècnics com altres progs, i fan que aquestes cançons se’t facin summament llargues, menys quan tenen un xic d’espurna i vidilla, que és quan el metall alternatiu fa presència i, tot i així, els podríem retallar un minutet al principi i un altre al final, com a la de Leo o a la de Libra.

Quan la part alternativa queda supeditada a la progressiva, els temes són molt lents i atmosfèrics, i no tenen recursos suficients com per a fer-nos interessants aquests temes de principi a fi.

Quan estan a l’una l’alternatiu i el prog, passa bastant millor, i gaudeixes més dels detallets que t’ofereixen ja que, a més, coincideix que la producció ha acabat donant un so molt més envolvent.

A veure, que tots tenim coneguts progs que flipen amb tot el que es faci sota aquesta etiqueta, però si de veritat els agrada gaudir de molts detalls, de la construcció original de les cançons, de molta tècnica… amb aquest disc es quedaran una mica a mig fer. Igual que els amants del metall alternatiu, que el trobaran massa lent.

Però si no ets fan incondicional ni d’uns ni dels altres, és un disc que té bons temes, amb un so bastant propi i, malgrat no ser cap meravella, es deixa escoltar bé.

Lluís XXV