25 anys i nou discos és el bagatge del qual disposa una de les bandes més importants que ha donat el metall alternatiu espanyol… i veient el que hi ha en altres estils… el metall espanyol en general.

Ens havien avançat tres tracks, Mi Heroína, Eclipse i Verona, les dues primeres molt nyonyes, i Verona, una mica més animada, destacava més per la lletra que per la música, així que no m’esperava massa d’aquest nou disc.

Al final, m’ha entrat més per les lletres que per la música, i després d’haver-li fotut algunes escoltades, perquè el disc té diverses coses que tiren cap enrere.

Per exemple, els primers dos tracks, Mi Heroína y Elegía que dóna títol al disc, ambdues fan com el gòtic simfònic cutre i comencen amb guitarres potents i distorsionades, per a desaparèixer per complet quan entra la veu de Carlos Escobedo, i fins al final tenim un lleuger punteig de guitarra i una bateria simplota perquè no destaqui res més que la veu…

I després està el tema dels cors… val que vinguin de fer la gira amb orquestra, val que des del Paradÿsso acompanyen a algunes cançons amb parts de cordes… però tenim aquí uns cors que colen en un disc de Rhapsody o fins i tot als Turisas o als Borknagar més èpics, però no em fotis, això et destrossa una cançó de metall alternatiu. Que et sorprenen? Sí. Per a bé? Doncs quasi que no…

Per sort, la segona meitat de disc té una mica més de contundència, cert és que no comencen els temes de forma tan contundent, però mantenen la força amb la que arranquen, i cançons com 9 Musas, Máscara de Hierro, el Día de la Liberación o l’anteriorment comentada Verona, tenen bones melodies i força.

Això sí, quan el primer que et crida l’atenció d’una cançó és la lletra, significa que no tens cap tema que et deixi sense alè, com els que trobàvem a cabassos entre el Morfologia i el Reddo… aquella època ja va passar.

P.D.: Per tots costats es destaca que l’artwork l’ha fet la filla d’en Carlos i tothom ho flipa… no és cutre salsitxera com una portada d’un disc de Thrash, però n’hi a de millors a mils… i les mateixes planes/revistes no en comenten res.

Lluís XXV