At The Gates The Nightmare Of Being

Cada cop que escolto un nou àlbum d’At The Gates encara em pregunto què cony els va passar pel cap per dissoldre el grup l’any 1996. Havent estat un dels pares fundadors del Gothenburg Death Metal i acabant d’editar un àlbum com “Slaughter Of The Soul”, que els va comportar una nominació per als Swedish Grammy Awards i els va permetre girar pels U.S.A., tot plegat és incomprensible.
És possible que ells mateixos tampoc hagin acabat d’entendre del tot la seva pròpia decisió, i encara més si s’han llegit algunes entrevistes a figures rellevants del Metalcore, explicant que “Slaughter Of The Soul” va ser una de les seves màximes fonts d’inspiració a l’hora de forjar les bases del seu so.

Potser per aquest motiu, els seus discs de retorn a l’activitat, “At War With Reality” i “To Drink From The Night Itself”, desprenien una fúria i energia que semblava que duien molt temps acumulant. Aquest nou “The Nightmare Of Being” suposa el seu tercer àlbum en aquesta segona etapa d’activitat de la banda i, com a gran canvi, podem dir que se’ls nota un punt més relaxats. Que ningú s’espanti, At The Gates segueixen sonant a si mateixos i la mala llet no s’ha esvaït, però sí que trobem intros i temes un punt més oxigenats i que no van tant de cara a barraca. Ho veiem en talls com el mig temps “Garden Of Cyrus”, en què fins i tot hi trobem la participació d’una línia de saxo, o en obertures gairebé simfòniques com la de “Touched By The White Hands Of Death”, que acaben donant lloc a un riff simplement brutal d’escola At The Gates.

Anant per fi al fons de la qüestió, podem afirmar que “The Nightmare Of Being” és una nova obra espectacular per sumar a la seva excel·lent discografia. Qualsevol amant del so Gothenburg i d’At The Gates, es sentirà com un garrí rebolcant-se pel fang durant els quaranta-cinc minuts de durada d’aquest àlbum. L’escena ha trobat el millor relleu possible a la més que confirmada dimissió d’In Flames, que ja fa uns anys que han decidit… fer altres coses.

Ivan Cateura