“Els escandinaus són gent molt oberta de ment i una cultura molt moderna…”. I una polla com una olla, almenys això és el que ens demostra en Timo Tolkki amb aquest quart disc en solitari.

I és que, almenys a mi, tot el que hi ha en aquest disc, em sona a maduret ranci que s’ha quedat als 90.

Comencem per la música: S’ha quedat amb el primer Cubase que va piratejar, i segur que encara grava amb un Pentium II, ja que aquí només hi ha enregistrades veus, baix i guitarres, la bateria és totalment programada, amb aquell so terrible dels grups de power cutres dels 90, així com els teclats. No cal ser cap expert musical per a notar això en aquest The Enigma Birth, des de la primera a l’última cançó és quelcom terrible d’escoltar.

Les veus: Comença el disc amb en Pellek, aquest pavo que fa versions en pla power metall amb veu cridanera (oh, sorpresa), i que aquí faria el típic tema de power amb veu cridanera (oh, sorpresa). Després, d’homes, tindríem a en Raphael Mendes, conegut imitador de Bruce Dickinson, que canta als Icon of Sin, grup que imita als Maiden… fent un parell de temes imitant als Maiden dels 90 però amb doble bombo. També hi tenim al guitarrista Jake E, però que, per a no competir, aquí canta… o ho intenta. I per a acabar, tindríem a dos noms més que ningú s’esperaria en un disc de power metall cridaner: Fabio Lione i James LaBrie.

Anem a les dones, havent inclòs a Pellek i Fabio Lione en el gènere masculí, aquí ens queden Caterina Nix, Brittney Slayes i Marina La Torraca, i, com a ranci maduret que mostra ser en Timo, només els deixa cantar baladetes i mitjos temps. Només La Torraca té oportunitat de cantar quelcom més ràpid amb Time, això sí, és l’única cançó ràpida del disc sense doble bombo… i és que tots sabem que les dones no són capaces de fer el mateix que els homes. De fet, mentre els homes canten cançons que ens porten als 90, les noies, sobretot les cançons de la Caterina, ens traslladen als 80.

El que té de bo el disc és que en Timo Tolkki no és espanyol, o estaria copiant als primers Ángeles del Infierno amb una samarreta de “retorneu al Cudillo al Valle de los Caídos”.

Lluís XXV