Born Of Osiris Angel Or Alien

“Si ho fan, ho repeteixen i insisteixen, és perquè els deu funcionar”. Després d’haver-los engegat a la merda, aquesta és la frase que no pares de repetir-te cada cop que et truquen d’una companyia telefònica per tocar-te els cu*”%(%. I també és la frase que em repeteixo cada cop que escolto a un grup de Metalcore o Deathcore que decideix incorporar en el seu catàleg de recursos les veus melòdiques trencades d’adolescent traumatitzat. Jo ho anomeno “síndrome Chester Bennington”, i en l’àmbit del Metalcore ho vaig detectar per primer cop en els Bring Me The Horizon. Des de fa un temps, la cosa no para d’estendre’s per tota l’escena.

En el cas de Born Of Osiris, ja duen un parell de discs en la frontera del que és acceptable pel que fa a les veus d’adolescent traumatitzat. Els havíem conegut com a grup de Deathcore/Djent molt tècnic, amb incursions cap al Prog i bon gust per incorporar sonoritats alienígenes. El títol del seu nou àlbum ja ho indica, “Angel or Alien”. Doncs certament preferim el seu vessant Alien, la part Angel ja està molt desgastada per part d’infinitat de grups. El disc encara té passatges i cançons com “White Nile” o l’experimental “Shadowmourne” – amb la inclusió d’una línia de saxo – que valen la pena, però en el seu conjunt queda lluny d’obres com “The Discovery” o “Tomorrow We Die Alive”.

No sembla que en un futur pròxim hagin de variar el seu rumb, perquè si fan el que fan és perquè…. els deu funcionar.

Ivan Cateura