Ui ui ui avui…. per on comencem? Va, sí, pel número que és fàcil, el programa CLII en llibertat, 42è de la 25ª temporada, 17è AFM, 27è tercer primer programa de l’any i… 8è i 7è després de les corresponents Teoría del Pollo I i II, que ens fan valer un segon nomenament com a Influencers Que Te Cagas del Metal en portades de disc, després del primer nomenament per haver recuperat les matemàtiques llatines.

Per fi el nostre webmàster és útil en alguna cosa i posa nom a l’anunci inicial de discos que no punxarem, a partir d’ara anomenada “Muy bien chavales, ya os llamaremos”, avui amb els Maiden, en Timo Tolkki, en Blaze Bayley, Dream Theater i Yngwie J. Malmsteen… que avui té secció pròpia, a més de participar en el concurs de rebotabilitat amb ex-cantants d’Iron Maiden.

I és que, i atenció a la dada, descobrim que el disc de la portada del “nou” disc de l’Yngwie, clarament inspirat en Camarón de la Isla i Antonio Flores, és la seva nova foto de portada del Tinder. No gens menys es podia esperar del Finito de Estocolmo.

Però no tot és positiu al programa d’avui, perquè ens veiem en la trista situació d’haver d’anunciar que, per desgràcia, es suspèn la competició entre el pollo espanyol i el pato xinès, no només per la falta de sexe pre-decapitamenta, sino també per culpa del virus de la grip aviar.

Anem ja per novetats, i comencem pels singles, amb els reconeguts X-Rl7 acompanyats d’en Blue Stahli aconseguint que en Blue Stahli torni a semblar en Blue Stahli.

Més singles, tenim el retonno dels Orbit Culture que fan single per presentar un maxi, i els Bullet for My Valentine, que han passat de fer plorar al nen Jesús, a fer plorar a molts més nens.

Després de gairebé 25 anys, descobrim què vol dir part del nom dels (hed) p.e., a més de saber que s’han tornat uns fumetes del copón, i ja que estem de noms raros, perquè no parlar dels Erdve i el seu nou disc?

Dins de les novetats, avui encetem la secció “la hora d’en Rogga Johansson“, que tenia uns dies lliures, i després de fer-se amb el títol de “El Bjorn Speed Strid del Death Metal en Versió Egoísta Perquè Enlloc de Col·laborar Es Queda als Grups”, ens presenta discos de Necrogod i de Heir Corpse One.

Amb el nostre webmàster encara encetem el què podria ser una nova secció del programa, que vindria a ser “Busca la bessona de la Tieta del Rock”, de moment hi trobem els tàndems Gerard Quintana – Patty Smith i David Coverdale – Mercedes Milà, i ja de passada, recordem als Whitesnake.

A la segona subsecció, la recomanamenta a la vora del foc, avui el de la Conca del Barberà, hi tenim als At The Gates, com molt bé endevina que no endevinarà en Lluís.

Tornem a les novetats, on hi tenim als ex-barcelonins i actualment inter-catalans Steignyr, i una mescla de nu metal i metalcore, els Attila, encara que tinguin una portada de merda i un nom de grup de heavy metal.

Per acabar, trobem uns post-grunxaires alternatius, els Tantric, que s’ha d’esclarir que en principi no tindrien massa res a veure amb l’Sting.

És l’hora del mort de la setmana, avui amb un baixista que no ens queda clar si mor per prendre males decisions o no, però sí que ens queda clar que després de tota una vida com a baixista de brutal death metal, és millor blackie i aconsegueix més complir més punts del decàleg que la majoria de blackies de tota la vida.

Tot això i més, com descobrir que els incendis de California és culpa dels blackies despistats, o que les noves tendències del brutal death metal inclouen bikinis tant per nois com per noies, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar