Programa tope d’estiuenc avui, ja sense foc a les venes o a l’exterior, i amb una cançó de l’estiu que llàstima que sigui de la Rosalía, que si no… bueno, tampoc.

Avui hi ha dubtes, alguns resolts, i d’altres gairebé, com la numerologia corresponent al programa, el CLIII en llibertat, 43è de la 25ª temporada, 18AFM, 28è 3er 1er programa de l’any, i novè i vuitè després de les Teories del Pollo I i II respectivament.

Dins de la secció “Muy bien, chavales, ya os llamaremos”, avui hi tenim als Maiden, als Metallica, als Swallow the Sun, gairebé a en Dee Snider, i als Foo Fighters, que fan un xic com la Shakira i es van canviant de roba, i segons la que portin, entren o no entren a la secció.

Anem ja per novetats, i és que tenim a les canyeres Laurenne i Louhimo que no poden anar juntes de colònies, i menys amb el disc que han fet, mentre els Seether s’han donat la volta a sí mateixos per arribar al Grunge.

I seguim amb la teoria de la evolució dins del metal, i és que els Lantlôs han passat d’un post a l’altre, i sense perdre el signe identificatiu de fans d’Star Trek, molt important de no confondre amb fans d’Stargate.

Es Existence:Void debuten amb la calma després d’11 anys, i els Heartlay debuten amb un single tot i que ells diguin que és un disc.

Toca l’hora del webmàster i sembla que haguem canviat de patrocini, perquè últimament estem molt endinsats dins del món de la Vergueria entre consells de salut pública.

Amb ell, descobrim què és el Hard FM o Hard Festa Major, amb grups destacats com Hardreams o els recordats d’avui, els 91 Suite.

Després d’ensenyar-li a en Sergi com pensa per no recordar als Ktulu, li ensenyem com pensa per recomanar als DreamShade, amb els que obrim el debat sobre grups que s’etiqueten com el cul o amb el cul.

Hem de recordar que el Paranoia Metal Show és, per sobre de tot, i tot i que alguna vegada pugui no acabar-ho de semblar del tot, un programa cultural, on avui aprenem a no pronunciar AOR, aprenem el francès típic d’Iowa i aprenem rus amb una altra novetat, el nou disc dels Digimortal.

Tornem a tenir problemes d’etiquetatge amb els The Five Hundred, que mira que es compliquen la vida per no fer propaganda de Fiat i ficar-se “500”.

I per acabar amb les novetats, tenim als Loch Vostok, avui més coneguts com a Lord Vostok i la seva negativa poc comercial de fer una versió de El Tractor Amarillo, i en Dee Snider que als 72 anys decideix sortir de festa amb gent maca com en Corpsegrinder.

Passem al mort de la setmana, no sense saber l’estreta relació que mantenen les lladelles o ladillas amb la bonica població de Nantes.

També ens plantegem que potser els dilluns no són el millor dia per morir, parlem d’una nova màfia universal formada per farmacèutics i us aconsellem de quina forma heu d’anar a dormir per no morir en l’intent.

Amb el mort d’avui descobrim que si Rocco Siffredi hagués estat bateria fundador d’Slipknot, no l’hagueren pogut acomiadar, ni per e-mail ni en persona.

Tot això i més, com els requisits mínims per entrar a la ment d’en Sergi o la diferència entre un bateria i un músic, al Paranoia Metal Show d’avui:

Ir a descargar