Podcast del programa número CLV en llibertat, avui no tenim palitos, 45è de la 25ª temporada, 20è AFM, 11è i 10è després de les conseqüents i consecutives teories del pollo I i II, i, tot i que gairebé ens n’oblidem, 30è tercer primer programa de l’any.

Comencem donant les noticies del temps, com tot programa cultural que es preui: Avui, tormentes de sorra i cucs gegants a Albacete.

Passem ja a la primera secció oficial del dia, Muy bien chavales, ya os llamaremos, amb la incomprensible aparició en ella dels Guns ‘n’ Roses, que tot i ser uns experts en música electrònica, no entenem com és que el single no sigui ja cançó de l’estiu en la seva versió de ballenato.

Les novetats avui comencen d’hora, amb els Jack Russell’s Great White, que ningú diria de quin grup ha sortit aquest senyor, tot i que lo de senyor es posa en dubta quan versiona a Led Zeppelin.

També tenim als Suncraft, gent que ens recupera l’esparcimenta d’estepicursors pel món, que ja fa massa calor i encara no n’hi ha.

Qui no s’ajupirà massa pel tema estepicursors serà l’Alice Cooper, que ens presenta directe i, tot i que està viejuno, sembla que els coristes són de l’Inserso.

Recuperem el hard rock molón amb els Blacktop Mojo, i amb els Sepultura avui aprenem que el cantant de Trivium canta bé, sempre i quan no estigui cantant a Trivium.

Després d’un atac doble d’animals a l’Ivan en plena presentació, anem a per un dels molts Afterlife del món, per passar a l’hora d’en Bjorn Speed Strid amb un dels molts grups que té, els Act of Denial.

I seguim a l’hora d’en Bjorn, perquè, si bé és cert que té molts grups, encara col·labora amb molts més, com els Enigmatic Entrance, els Soilwork de l’Aliexpress.

I de còpies xines passem a còpies russes, que tampoc ho fan malament, i menys amb els Slaughter to Prevail, els Slipknot matrioskerus.

Avui en Sergi ens demostra que no ha nascut per fer crides, ni que la vida o la cervesa depengui d’això i, a més, descobrim que el seu sou no està lligat al rendiment que dóna al programa.

La recordamenta de la setmana va cap a Suècia, i en concret, a la sueca dels Amaranthe, almenys als dos primers discos si més no.

La recomanamenta en canvi és per a tius lletjus i blackies que, tot i que no aprovarien el decàleg del bon blackie, sí que han fet un bon disc de black metal amb influències basques: els Bizarrekvlt.

Després de proposar bonics noms per nens per a tots aquells que estigueu pensant en tenir-ne o en canviar el d’algun que tingueu i que no us acabi de convèncer, sigui el nom o el nen, tornem a les novetats, tant musicals com geopolítiques, amb els Vintas, i els Burial in the Sky, grup de death metal tècnic amb saxo tècnic.

Anem ja pel mort de la setmana, que avui trobem al bell mig de la Índia, lloc recomanable per visitar si ja teniu el curset de levitació fet i no sou massa de seure a descansar pels puestos.

Mentre descobrim que l’espai-temps interdimensional s’està tornant a descontrolar en l’espai que ocupa la ràdio, i que hi ha una porta secreta a una càmara de tortures musicals, també us sorprenem traient a la llum el nom de la regió que també es coneix com la California de la Índia.

Tot això i més, com el pes específic i determinat de la realitat dels dimarts, al programa d’aquesta setmana:

Ir a descargar