Com comentàvem a la crítica de Brother Against Brother de fa poques setmanes, Frontiers està on fire esprement amb totes les forces a tota aquesta fornada de vocalistes que ha anat fitxant aquesta última dècada, ja sigui amb discos de col·laboracions, o la moda d’aquesta primavera-estiu: els duos.

Després de fracassar estrepitosament amb les parelles mixtes, com Kiske-Somerville (és que cap dels dos té sang a les venes) i la falta de química amb Allen-Olzon, Frontiers Records s’ha encomanat a Déu i, per això, ha emulat els col·legis de l’Opus, amb nens i nenes totalment segregats, sigui en les col·laboracions massives (els dos cds de Magnus Karlsson) o a duos com Allen-Lande, Gioeli-Castronovo, Brother Against Brother i ara les noies, Laurenne-Louhimo.

Netta Laurenne (Smackbound) i Noora Louhimo (Battle Beast) ja van col·laborar juntes en el projecte femení de Karlsson, Heart Healer, sent elles dues, juntament amb Adrienne Cowan, les úniques que fotien una mica de canya entre multitud de veus simfòniques per a avorrir.

A diferència de col·laboracions anteriors, aquí les vocalistes no estan descompensades i es compenetren força bé: Netta aporta una veu potent però una mica melòdica, i Noora posa la ràbia amb la seva veu esquinçada.

El problema són les cançons… fins al quart track no deixen que es deixin anar, no sé de qui merdes va ser la idea de creure que, si són dones, han de fer balades… Aquestes dues tenen més foc a les venes i més potència als seus pulmons que el 99% de vocalistes de power, sense necessitat de recórrer al falset.

Doncs això, fins a Striking Like a Thunder no tenim una mica de canya, i no ens la deixa acabar de gaudir el tuf que fot la cançó a Amaranthe. Seguidament tenim Bitch Fire, aquí sí, res a dir, totes dues noies despleguen tots el seu poder una bona cançó.

I poc més… el vuitè track té un regustet massa Within Temptation, cosa que ens fa plantejar-nos què merdes han fet amb aquest disc, ja que les baladetes fan molta oloreta a Evanescence i Flyleaf… un disc tribut a alguna cosa?

Walk Throught Fire és l’altra cançó destacable del disc, però ja, seguidament, tenim un mig temps per a tancar el disc, Dancers of Truth, que ens deixa amb una sensació que el productor no té ni puta idea del que fan aquestes dues als seus respectius grups, creient que són vocalistes de pseudo-gòtic simfònic com la majoria i havent-les desaprofitat per complet.

Lluís XXV