Legions of the Night és el projecte pandèmic de Jens Faber, guitarrista de Dawn of Destiny, per a allunyar-se del power que l’ha caracteritzat i encarar-se cap al heavy metall.

Un nou grup de heavy metall? Sí, un altre, però, a diferència de la majoria de bandes que sorgeixen en aquest estil, no busquen maidens ni similars, si no que parteixen d’uns Savatage dels 80 fins a principis dels 90.

L’invent millora amb la incorporació del sobrevalorat Henne Basse a les veus qui, per una vegada en la vida, està on ha d’estar i fins i tot aporta un plus a la música de Legions of the Night que potser no sabria donar-li un altre cantant, tot i que, això sí, no té (o no sap imprimir) la personalitat dels grans vocalistes.

El grup el completa Philipp Bock, també de Dawn of Destiny, i han prescindit de baixista, com a mínim per a l’enregistrament del disc ja que, tenint un guitarra… per a què faria falta?

El so pretès l’aconsegueixen molt bé, i podríem veure-ho perfectament com una actualització o revitalització dels Savatage més clàssics, incloent la versió de Sirens.

El però resideix en el que transmet i, malgrat tenir bones cançons com Walls of Sorrow, el resultat final sona a Savatage, però dista molt de la força que tenia la música dels Savatage, d’aquella èpica inherent de les seves cançons. I és que han sabut trobar el so, però no la combinació de ritmes i melodies, distant molt en els arranjaments que tan bé controlava Jon Oliva, i, com ja hem dit, en la personalitat que va imprimir primer en Jon, i després el fantàstic Zach Stevens a les veus.

Lluís XXV