Vint anys porten ja en el mercat aquesta banda nativa de Suècia amb nom de llac antàrtic. Llac de curioses característiques i que ha portat de cap a científics de tot el món pel misteriós i sorprenent de la seva existència. Bé, ja que ha sortit el tema i com aquí al Paranoia Metal Show ens obstinem dia a dia a compartir els nostres coneixements generals del món amb els nostres lectors, us explicaré que el llac Vostok és un llac situat sota la superfície de l’Antàrtida. Sí, el que seria sota el gel, però sense estar congelat, per la qual cosa en les seves aigües hi podrien habitar microorganismes varis i diversos. Pel que sembla, es calcula que aquest estany d’aigua subglacial (quan em poso així de tècnic se m’estarrufen els pèls i tot) ha pogut romandre uns 15 milions d’anys aïllat de l’atmosfera terrestre, gràcies als quatre quilòmetres de gel que hi hauria entre el llac i la superfície de l’Antàrtida. Vaja, una moguda de les maques, molt interessant la veritat, però em paro aquí perquè fins jo entenc que aquest no és l’escenari adequat per a parlar del Loch Vostok en si, com a fenomen a la terra, sinó de Loch Vostok com a banda de Metall i el seu nou (vuitè) àlbum d’estudi. Encara que ja us dic jo que per interessant i didàctic us recomanaria més l’ampliació d’informació de la pinzellada científica que us he donat en les línies anteriors.

Loch Vostok amb aquest “Opus Ferox – The Great Escape”, d’ara endavant “OF-TGE”, ens apareixen amb cantant i baixistes nous. Al no ser una banda molt popular us diré que tendeixen a practicar quelcom així com un Metal Progressiu. Bé, Death Metal Progressiu. Bé, això del Death seria a pinzellades, tampoc seria abusiu. Més melòdic que extrem. Però quan és extrem, és extrem. I el Progressiu és Progressiu, però sense excessos o complexitats. Sense virtuosismes, però tampoc un clar equilibri entre el melòdic i l’extrem, entre el net i el gutural, i sense clares estructures en les seves cançons. Vaja, que a mi encara no m’ha quedat clar què fan, què volen fer o cap a quina direcció pretenen anar. Són una mica com el llac de veritat, una cosa subterrània (o subglacial en aquest cas), a molta distància de la superfície, on podria haver-hi algun tipus de vida, però que no se sap molt bé de quin tipus, ni les seves característiques. Un misteri vaja. A la meva manera de veure-ho, s’emboliquen massa i al final entre tantes coses indefinides, no arriben a res sòlid ni convincent.

OF-TGE” és un disc totalment prescindible en qualsevol prestatgeria (si encara sou dels d’adquirir discos o compactes en format físic). Si us va el caos, la incertesa o l’anar contracorrent, sense regles, estructures o criteri sòlid, “OF-TGE” podria interessar-vos, però per a una estona. Fins i tot per a aquesta mena de perfil de gent el disc es farà pesat i prescindible en poc temps.

Sergi