Between The Buried And Me

Per tal de realitzar la ressenya d’aquest “Colors II” de Between The Buried And Me, he decidit portar a terme un exhaustiu estudi analític per tal de comparar-lo amb el “Colors”, editat pel mateix grup el 2007. Me n’he cansat al cap de cinc minuts. Tot i això, la meva estricta formació científica m’ha dut a qüestionar-me: Què merdes els passa a aquesta gent, que sempre tenen la imperiosa necessitat de treure segones parts de molts dels seus àlbums? Ja van fer-ho amb el “The Parallax”, més recentment amb l’”Automata” i ara amb “Colors”.

Més enllà dels estudis comparatius, el que podem trobar a “Colors II”, no dista massa del que ens ha anat oferint aquesta banda de Carolina del Nord durant aquests últims temps. Segueixen essent una de les bandes de Death Metal/Prog més en forma de l’escena, tant pel que fa a composició com per una de les característiques que més valoro en aquesta mena de grups: la imprevisibilitat. Els seus temes llargs i complexos adquireixen tot el sentit perquè mai saps què passarà per les seves ments malaltes en el següent riff. Durant el disc pots topar-te inesperadament amb percussions electròniques vuitanteres, riffs Black Metal, pianos de pel·lícula muda… en definitiva, via lliure per a la creativitat.

Una altra de les característiques que més m’atreu dels BTBM més recents i que també queda reflectit en el “Colors II” és aquesta mena de component Dr. Slump que sobrevola els seus treballs. Durant bona part del disc es mostren senyorials i saben mantenir les formes, com si estiguessin intentant seduir a la senyoreta Yamabuki, però de tant en tant apareix el seu veritable jo i es desfermen amb frikades molt divertides, com amb el tall “Fix The Error”, en què el Swing i el Jazz rebenten la porta a cops de destral per tal de reclamar protagonisme.

Colors II” ens deixa poques sorpreses destacables, encara que en l’univers BTBAM això significa que segueixen igual de desfermats que sempre.

Ivan Cateura