Posem-nos seriosos va, però seriosos de veritat. Seriosos i honestos, si us plau. Deixem de costat la melancolia de temps passats millors i bla-bla-bla. Des del retorn de Bruce Dickinson a Iron Maiden fins avui, ¿quants discos, dels sis editats, podrien ser considerats com a bons discos? Rectifico i canvio la pregunta: Des del “Fear of the Dark” (1992) i després de la marxa de Bruce Dickinson de la banda i tenint també en compte el seu posterior retorn, fins a la data actual, ¿quants discos, dels vuit editats, podrien ser considerats com a bons discos? I si em permeteu, tunejaré per tercera vegada la pregunta: Des del “Fear of the Dark” (1992) i fins avui (2021), després de vuit àlbums d’estudi, ¿quantes cançons podrien ser considerades com a bones i a l’altura de qualsevol dels considerats clàssics de la banda i de la història del Heavy Metal? Si en aquest punt has respost a alguna de les preguntes quelcom diferent de zero o cap, ho sento, estàs tan perdut com ells o en el millor dels casos, menteixes.

Jo també vaig tenir fa molts anys el meu moment Iron Maiden, de fet, no m’amagaré, fins i tot avui de tant en tant escolto aquells himnes que tant ens van marcar. I no m’amago tampoc en reconèixer que Bruce Dickinson és per a mi el més semblant a un ídol o referent musical que he pogut tenir. Dit això, “Senjutsu” és un altre pal més en la discografia de la banda de Steve Harris, el setè consecutiu amb Bruce, el novè consecutiu des de l’últim gran àlbum de la banda, l’anteriorment citat, “Fear of the Dark”. I la veritat és que no tinc molt més a comentar. Ni m’agrada el disc, ni m’agrada cap cançó, ni m’agrada la part instrumental, ni m’agrada la part vocal. No m’agrada res. Gairebé una hora i mitja de pallissa innecessària, fins i tot venint d’una de les bandes referents del gènere.

Encara recordo quan no podíem imaginar-nos la música sense Iron Maiden. Però per a uns Maiden així, la veritat, hauria preferit aquesta retirada a temps que ja està massa lluny de ser una victòria. I per a uns Maiden així, tenir a en Bruce, en Blaze o fins i tot a mi mateix, no suposa massa diferència ni valor afegit.

Sergi