Que The Five Hundred no són un clar exemple de creativitat i originalitat, es fa evident al llarg d’aquest segon àlbum, “A World On Fire”. Sí, és cert, i què? Tampoc es pot estar innovant cada dia, a cada àlbum. Perquè quan un innova i no qualla, també ho critiquem, per la qual cosa a vegades és millor no intentar-ho. En qualsevol cas, The Five Hundred sembla que orienten el seu so cap al Metalcore, per si hi havia algun dubte en el seu anterior disc de debut. I The Five Hundred imprimeixen mala llet, ràbia i contundència ja des del primer track, amb “Black Dogs”. Els registres de John Woods-Eley, passant del més extrem i sorollós esquinçament vocal, a encaixar melodia d’on no sembla possible extreure cap mena de so dolç o agradable. Veritablement impressionant.

Instrumentalment, The Five Hundred crec que estan un pas per sobre de moltes de les bandes de Metalcore actual, fins i tot per sobre d’algunes de les que lideren actualment el panorama. La veritat és que quan s’hi posen, són capaços d’equilibrar adequadament tècnica, potència, agressivitat i melodia, i quan això ocorre, és quan apareixen els millors temes del disc; vegeu, per exemple, la inicial i anteriorment citada “Black Dogs”, “Our Demise” o “Your Apocalypse”, per extreure un parell d’exemples. El quintet The Five Hundred també executen temes més violents, sense tanta contemplació melòdica amb resultats més que notables en alguns casos, i potser menys destacables en uns altres, tot s’ha de dir.

En qualsevol cas, The Five Hundred es posicionen com si res en un lloc privilegiat del gènere, sent no encara uns referents, però amb qualitat i maneres per a convertir-se en uns dels més grans, si no es desvien i fan les coses com fins ara. Els que en el seu moment van gaudir del bon moment que uns Killwitch Engage ens van oferir, podrien trobar en aquests The Five Hundred, una versió actualitzada i moderna, amb tantes o més ganes i ràbia acumulada que desgranar en els cervells humans que s’atreveixin a desafiar-los.

Sergi