Late Night Savior són un grup de hard rock/post-grunge de Salt Lake City, que van començar molt disparats: van debutar el 2016 i el segon disc sortiria ja el 2017.

Després d’aquests dos discos, van començar a recollir premis i guanyar concursos però, a diferència d’altres grups als quals la fama els ve de cop i que en fitxar per discogràfica i voler tirar del fil (com la van cagar estrepitosament van fer Greta Van Fleet, per posar un exemple així a l’atzar), ràpidament treuen més material, Late Night Savior van decidir aixecar el peu de l’accelerador i prendre’s les coses amb calma, per a oferir un producte d’acord amb el que s’esperava.

La pandèmia també ha provocat que això es retardés una mica més, però gràcies a això, s’han pogut pujar al carro de la moda pandèmica de tenir tres col·laboracions en aquest disc. Aquesta pandèmia hem vist com el 80% dels nous discos té “featurings” varis i diversos, els quals es divideixen en dos grans grups: A- La col·laboració del veí del quart, que es va arriscar a sortir en ple confinament del seu pis per a venir a gravar uns cors al teu pc i B- Col·laboracions de gent més o menys reconeguda en el món del rock metall.

A Late Night Savior els ficaríem en el grup B ja que, encara que no tinguin als From Ashes To New, que aquest últim any s’han forrat només amb les col·laboracions, sí que tenim a altres grups coneguts com The Veer Union i Saving Abel, i uns menys coneguts però que estan a l’alça com els Royal Bliss.

La seva música ha madurat lleugerament i els podríem col·locar entre (precisament) els The Veer Union i els finlandesos Red Eleven, amb bons singles com el que obre el disc (i on col·laboren els Veer), Strong Enough to Live, Monster, Battle Cry, This Regret o Freakshow.

Bon disc que, sense massa pretensions tècniques, compleix amb l’esperat d’aquesta gent que, sense presses, s’han tret un grapat de bons temes.

Lluís XXVI