“Porque muchas críticas vienen de hipócritas, que dicen que son del Barça y no lo son! Y me están embaucando algunos de ustedes, y eso es lo que no me gusta… que nos embauquen! Que nos engañen! Eso no me gusta nada! No caigan en la trampa! Que si no hacen ver que son del Barça no los leería nadie ni los escucharía nadie. O sea que al loro! Que no estamos tan mal hombre!”. No em pregunteu a què ve això, ni quina relació hi ha entre aquesta ja frase mítica de Joan Laporta i aquest setè àlbum dels britànics Lesbian Bed Death. Relació cap, només que havia llegit en moltes fonts que LBD tenien l’etiqueta de Gothic Metal, o Gothic/Hard Rock, o Gothic/Punk/Hard Rock, i després d’escoltar el disc, estic encara tractant de trobar això del Gothic. Així doncs, que no us “embauquin”!

LBD són, com he comentat, una banda britànica, que jo etiquetaria més aviat com a Punk/Hard Rock, però de Gothic res de res, tret que considerem Gothic com les parts lleugerament atmosfèriques que ens ofereixen de tant en tant en algunes cançons. “The Witching Hour” és un disc dinàmic, curiós i fins i tot llarg, tenint en compte l’estil que practiquen. Més Hard Rock que Punk, i molt madur i consistent, d’aquí ve que fos impossible ser més Punk que Hard Rock. Sense grans bogeries o saquejos musicals, LBD salden el seu setè disc en un producte més que correcte i digne, realitzat gràcies (tot cal dir-ho) al micromecenatge dels seus fans. “The Witching Hour” no ofereix grans acrobàcies musicals, ni tenim un clar protagonista a destacar. Tampoc crec que sigui el seu objectiu. Però está bastant bé diría jo. “The Witching Hour” és el resultat d’un treball seriós, que ofereix una hora d’entreteniment musical amb veu femenina i sincerament poc més. Més un disc de fons dels quals no molesten i que puntualment t’enganxa que un imprescindible en les nostres discografies.

Sergi