Abans de dir-vos el número de programa i tot això, heu de saber que el programa d’avui és tope d’ecològic, parlant de reciclatge i de tot allò verd, com els comentaris sobre Green Carnation.

Ara sí, programa número CLXIII, 2on de la 26ª temporada, 28è After Flos Mariae, 38è tercer primer programa de l’any, 19è després de la 1ª Teoría del Pollo, 18è després de la segona, 5è després de la tercera i 1er després de la Meta Teoría del Pollo o Metapollística.

Avui tenim tope de seccions, entre les que recuperem l’agenda de concerts al final del programa amb un sol concert, i és que s’ho val, ja està confirmat el cartell (tot i que algú no el tingui clar del tot) del concert per la recollida de joguines d’aquest any a la Mirona.

Seguim amb seccions, avui la de Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos ens queda un xic més llarga, perquè després d’entrar-hi els In Vain (els espanyols, no pas els bons), els Black Sabbath amb un disc que no sabien ni ells que tenien, grups diversos de death metal melòdic punky guarro i grups de punky acústic, passem a la nova secció sobre dietes eficients.

I no només som eficients amb les dietes, també ho som en la forma de guardar els cadàvers, no sigui que ens vingui un dia la poli i ens multi per malbaratament ecològic, cosa que ens impediria ser feliços per seguir ballant el reconegut baile del pollo, ja de moda a tots els Tik Toks més influents.

Dels punkys i similars ens n’anem cap a la mala relació entre l’Elèctrica Dharma i allò que corre per VOX, recomanant als catalans que canviïn l’enfocament vers als espanyolistes.

Nem a per novetats, que no es digui que només som un programa de divulgació cultural, que també hem de punxar música, i ho fem amb els nous discos dels Teramaze, progs a qui curiosament els agraden les cançons llargues, i els Eclipse, que haurien de repensar-se com gravar els seus cds.

Després de descobrir de forma estupefacta que els Rage Against the Machine saben tocar bé les seves pròpies cançons, passem a punxar el nou disc dels Trivium, a qui els hauríem de tallar algo, tot i que en Laporta ja els hi deia allò de “que no estamos tan mal”.

La temporada de bolets està en marxa, i ho demostren els Lake of Tears per una banda i els Knifeflowers per l’altra, tots boletaires i bons consumidors.

També tenim el nou EP dels Every Hour Kills, gent que arriba a ser molta gent tocant djent, i això que no s’acaben de decidir a fer un disc sencer per malament que li senti a l’Ivan això de que el deixin a mitges.

El nostre webmàster avui ens recorda als Edenbridge, i ens agrada tant i tant aquest grup que acabem parlant de les principals diferències entre Àustria i Austràlia, i ho aconseguim fer sense parlar de VOX.

Per sort, la recomanamenta del dia és la dels Thyrfing, grup que sí que val la pena escoltar una cançó sencera, ja que es troben classificats a dalt de tot de les categories del toochulaganismo.

Tornem a les novetats, que encara ens en queden, i parlant de classificacions, tenim als Malrun que no acaben d’encaixar-se bé dins les seves, es veu que es mouen massa.

També tenim el nou disc dels Blood Red Throne, ja sense en Tchort, que està massa ocupat fent incomptables (si no tens dits a les mans ni als peus) cançons per una altra banda.

Per acabar amb les novetats, nou single dels Dead by April que confirma que se’ls ha trencat la màquina del autotune, i uns altres que han d’escurçar coses com els Trivium, els Voidfallen.

El mort de la setmana d’avui ens porta a conèixer a la gent que s’espera a Lamia, Grècia, fent-nos adonar mentre ens esperem de la llarga llista de dones que hi ha al Black Metal, sobretot al grec.

El mort d’avui és un blackie que supera prou bé l’aprovat del decàleg del bon blackie, i més quan té dos fantàstics noms de guerra que potser no serveixen per atemorir l’enemic, però sí per lligar per Grindr.

Tot això i més, com l’exclusiva fórmula per fer-se amic d’un punky, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar