Crec que des d’aquell Speak of the Dead de fa ja 15 anys i 9 discos, que no trobo una sola cançó de Rage que em cridi l’atenció, i discos bons, des del Unity, res de res.

La veritat, cada nou disc de Rage, me l’escolto amb més desganes, esperant escoltar un Peavy agonitzant ja a les veus, unes tornades cada vegada més simples i unes cançons que sonen totes igual i avorreixen per igual.

Doncs bé, sembla que els canvis radicals de formació continuen sent el motor que manté a Rage en marxa, ja va passar amb l’entrada dels germans Efthimiadis, i ara torna a canviar de format com quan va entrar Smolski a substituir ell solet a dues guitarres, i en aquest cas canvia a Marcos Rodríguez per dues guitarres: Stefan Weber i Jean Bormann, el primer més heavylongo i el segon més ficat en el metall extrem.

El resultat en general és bo, i segurament és el seu millor disc des de l’època del Unity i Soundchaser, amb cançons com la que dóna títol al cd, Man in Chains o Black Room, amb unes línies vocals, unes guitarres potents i una base power-thrash que ens porten directes al The Missing Link o el Black in Mind, i una prova folk al final del disc, Traveling Through Time que no ha quedat gens malament.

No sé si Peavy ha passat pel metge que cuida de les cordes vocals de Klaus Meine amb assiduïtat, però sé que abans no podia fer aquests canvis de registre ni les pujades mantingudes que fa en aquest nou treball en cançons com A New Land o Arrogance and Ignorance.

No tot són floretes i música celestial en el món de Peavy Wagner, ja que tenim temes, sobretot en la segona meitat de disc, regulars i tirant a passables que poc o res aporten a la discografia de Rage.

Però així, en general, una sorpresa totalment inesperada, i més contant que en Peavy ja porta 26 discos de res amb aquest…

Lluís XXVI