M’encanta quan apareix algun grup nou que aporta alguna cosa. I no dic que faci bona música o que siguin bons músics, dic que aporti quelcom, que fins i tot tenint influències i no tractant de dissimular-les, sonin sòlids, interessants, originals i d’alguna manera amb un so propi. I si a més fan bona música i són bons músics, és clar que molt millor. Aquest és el cas d’aquests “nounats” Khirki, un trio de grecs que ens proposen la seva versió musical d’essència Rock/Metall i música tradicional del seu propi país. Mescla curiosa i com he dit, interessant. I enganxosa la veritat. “Κτηνωδία” la veritat és que entreté i es digereix fàcilment. Excepte un parell de temes més llargs (un a la meitat i un altre per a finalitzar), la resta són de durada mitjana (entre 4 i 5 minuts), molt amens i dinàmics. Khirki barregen amb molta intel·ligència el Rock/Metall amb el Folk, un Folk focalitzat en la música més tradicional del seu país natal, Grècia. La mescla és a més literalment com he escrit, Rock/Metall amb Folk, no a l’inrevés. No hi ha excessos, ni en el tradicional, ni en res, queda tot molt equilibrat. Fins i tot el Folk té el seu determinat espai en cadascuna de les cançons, sense aparèixer en un moment estàndard ni d’una manera estàndard.

Khirki, amb aquest debut, sorprenen i molt. Sense ser un àlbum excel·lent, el fet de ser banda de nova creació, i per tant d’una popularitat encara inexistent, així com tenir recursos més aviat limitats per a l’elaboració d’aquest treball, fa que aquest disc sota el títol “Κτηνωδία”, que com tothom sap es pronuncia “Ktinodia”, sigui una excel·lent carta de presentació i un disc que sens dubte ha de ser considerat com un dels discos de l’any. Khirki, que deuen el seu nom a una Deessa grega, han fet amb poc el que molts més consolidats i amb molts més recursos no han estat encara capaços de fer. Donem doncs suport a aquestes bandes que volen fer-se el seu lloc en el sector, construint la casa pels fonaments, de manera seriosa i molt encertada.

Sergi