Nou programa, ja no amb ressaca de la festa dels 25 anys, més aviat amb post-ressaca o Bokassa, segons es miri i segons hàbits alimenticis de cadascú.

El programa d’avui és el CLXIV en llibertat, 3er de la 26ª temporada, 29è AFM, 29è 3er 1er programa de l’any, 20è des de la 1ª Teoria del Pollo, 19è de la 2ª, 6è de la 3ª i 2on de la Metapollística.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim a molta penya, començant pels Mastodon, seguint pels Alcatrazz, que es veu que estan vius i que la seva predicció quan van fer for a l’Yngwie no s’acaba de complir, els Crazy Lixx a qui pronostiquem un bon futur dins del bonic món del reaggetón, i el primer pajillero del dia, en David Ellefson amb els seus The Lucid.

I és que avui en tenim més, tant a la ràdio com al final de les ones hertzianes, ja que us presentem el nou disc dels Dream Theater, amb teoria inclosa del perquè de les cançons tan llargues que fan.

Moltíssimes novetats al dia d’avui, fins a 16 incloent balada final dels Emigrate, els imitadors dels Rammstein, amb el cantant de Rammstein.

També tenim nou EP dels From Ashes to New, que no s’han assabentat que s’ha acabat la quarentena, però a ells ja els va bé amb la pasta que en treuen.

Nou disc de Tom Morello, en solitari però extremadament acompanyat, i també dels Smile Empty Soul que ens parlen de la problemàtica de la vida dels negres als Estats Units.

Els Seether ens presenten un recopilatori que ben bé es podria haver titulat “mierdas varias”, i els Ice Nine Kills han provat noves drogues que els han inspirat fins i tot massa.

El nostre webmàster avui va una mica de Koeman per la vida, i ens recorda, segons molt bé dicta el guió del dia, als Ángeles del Infierno, filtrant-se la noticia de la possible col·laboració en el proper disc de sortida aproximada en uns 25 anys, amb en Julio Iglesias.

La recomanamenta de la setmana, com no ens ha costat gens d’endevinar, és per al potentíssim nou disc dels Rage, i l’acurada explicació de què vindria a ser més o menys exactament i així com per sobre, l’Speed Metal.

Tornem a les novetats, on hi tenim als deathmetaleros melòdics francesos que fa anys que no en tenen ni punyetera idea d’anglès, els Destinity, acompanyats dels alemanys també deathmetaleros però amb més estudis d’idiomes, els Path of Destiny.

Obrim nova secció d’exposició d’inodors i porcellana sanitària, amb els Oomph! I els Vildhjarta.

Anem per amics dels óssos, siguin rentadors o pandes, els Hate que també tenen nou disc i, com el nou EP dels The Agonist, superen l’aprovat.

Els qui no sabem si aproven per comprensió lectoria i/o musical, són els DED, gent que no sap ben bé què és una nana.

Avui tenim de tot, fins i tot singles, amb els Infected Rain i els Twelve Foot Ninja, que no podem dir que sigui de lo milloret que han tret, no com els Gemini Syndrome, a qui els han robat la moto però han conseguit millorar la música.

Dins del mort de la setmana avui fem una mica el nazi i ens n’anem xino-xano cap a Polònia, a descobrir que els bancs de la ciutat són perillosos per diferents bandes, i que hi ha un membre de l’elenc d’Scooby Doo que es va dedicar al post-black metal fins que va morir sense haver pogut complir més de dos punts del decàleg del bon blackie.

Tot això i més, com les innovacions tècniques dins del Baile del Pollo, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar