1. Català
  2. Castellano

Català

La veritat és que no augurava massa recorregut a bandes com Mystic Prophecy, Dream Evil i Firewind, totes elles creades entre el 1999 i el 2000, amb el guitarrista solista Gus G. com a membre fundador. Totes elles amb un so de Metall Melòdic, alguna cosa de Power i en el cas de Mystic Prophecy també Heavy Metal, però amb propostes que en el seu debut no sonaven malament, tot i que no les veia jo com a bandes molt longeves en el temps. Pel que sembla, estrictament parlant, el temps no m’ha donat la raó, ja que les tres bandes segueixen, avui dia, 25 anys després, en actiu. Però si mirem una mica més enllà de l’estricte, el temps m’hauria de reconèixer que jo sí que tenia raó. I per diversos motius a més. Sí, els tres grups seguiran en actiu, però Gus G., membre fundador dels tres, va sortir de dos d’ells molt aviat, després d’aproximadament cinc anys en ells i cap de les tres bandes, amb o sense Gus G., han aconseguit un nivell de fama, convenciment o qualitat dignes de ser destacats. Probablement la majoria de seguidors d’aquest tipus de música no diran, de memòria i en menys de trenta segons, més de cinc títols de cançons o àlbums a destacar de veritat, entre les tres bandes. I no ho faran perquè no hi ha tal quantitat de grans temes o discos com per recordar.

Estic sent molt dur, ho sé, però és la realitat, tres bandes la popularitat de les quals no ha arribat a ser major perquè al final acaben sent bandes del munt. Firewind segurament han estat els que han aportat, tal vegada, alguna cosa més, però sense tampoc passar-se massa. Centrant-me una mica en l’àlbum en qüestió, aquest últim llançament que porta com a títol “Stand United”, comentar que passarà, una vegada més sense pena ni glòria, a pesar fins i tot de tenir un bon i sorprenent inici. “Stand United” com EP funcionaria realment millor que com LP, ja que com sempre, el disc està replet de cançons prescindibles, encara que aquesta vegada algun tema mínimament interessant podem trobar-lo, sobretot en la primera meitat. Potser m’atreviria a dir que “Stand United” és el seu millor treball en molts anys. Es deixa escoltar, que ja és molt.

Sergi

Pàgines: 12