Podcast del Paranoia Metal Show emès el 19 de Maig de 2024 – Paranoia Metal Show
Programa número CCLXXXV en llibertat, 32è de la temporada XXVIII, 20è de 2024, 66è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 21è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholime o Alcoholisme de Gènere Fluïd, que haurem d’agafar una setmana de vacances per poder practicar a nivell vocal i pulmonar per poder pronunciar correctament.
Avui el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos no en té per un programa sencer com la setmana, però sí més de mig, amb en Kerry King, que ens hagués agradat en el cas que ens agradés el thrash, els Stryper tot acústics, la Tarja que per fi té un recopilatori que li agrada, en Serj Tankian que fa coses rares, la The Great Kat que no estaria en el seu millor moment i que segurament comprovarem aquest estiu en algun bar de la Costa Brava, l’Slash que fa blues per culpa de la seva dona i en Corey Taylor que ja no sap ni ell lo que fa.
Dins de la sub-secció de Noms de Merda hi tenim a El Moono, als que no es decideixen entre Cuba i Xina, els Lao Che, els ACxDC, els Floccinaucinihilipilification, i tot un seguit de grups que podria sortir de gira amb els Anvil, com serien els thrashies puertorriquenys Martillo, els blackies xilens Martillo Astral i els thrashies panamencs Cabeza de Martillo.
Després de descobrir a què es dediquen al seu temps lliure els mecànics sudamericans i fer una nova proposta d’agermanament entre Magaluf i cert barri de Figueres, a més d’una proposta per collar pantalles gegants susceptibles de volar per la tramuntana o per altri, passem a les novetats de la setmana.
I comencem amb els Pain, identificant què s’ha quedat cadascú del divorci amb en Lindemann abans de treure aquest disc amb coses millors i coses pitjors, igual que un Peter Stomare que també té punts positius i punts negatius, i entre els positius no hi serien les seves habilitats com a cantant.
Tenim single dels Nothing More, que recuperen del suposat oblit a un David Draiman amb un single que ens avança nou disc, tot i no haver pogut convèncer a en David perquè s’escurés la gargamella a la cançó.
També tenim a uns hardrockers, els Universe, o Universe III segons la discogràfica, que podrien haver triomfat amb la cançó de l’estiu, a la que ja li havíem trobat coreografia i tot, ara només calia que fos un xic més ballable.
Passem a un grup de metal alternatiu monyes, els AWS, tot i que essent-ne prou conscients, ens compensen amb la introducció del saxo al món del metal alternatiu.
Arriba en Sergi entre noticies sobre Skid Row, demostrant que no hi ha ningú al programa que tingui memòria i que les seves seccions potser estan tan estudiades com les seves critiques però, per sort, introduïm la secció de cultura i cinema per aixecar una mica el llistó qualitatiu del programa.
La recordamenta de la setmana arriba des d’EEUU, que no pas Amèrica, amb un Chris monyes, d’entre tots els Chris i tots els monyes i tots els Chris monyes, aquest és en Daughtry.
La recomanamenta a la vora de la casa de VOX a la venta és aquesta setmana per als Hiraes i la seva simpàtica vocalista que ens obre la porta a tot un seguit de discos amb fèmines al front.
Després de fer uns exhaustius estudis científics sobre el millor i el pitjor que tenen estils com el jazz i el blues, tornem a les novetats, que potser no ho són del tot.
I és que tenim dos directes, ambdós liderats per simpàtiques senyoretes, com serien el directe de Jinjer i el de Halestorm.
I si als Jinjer els costa tornar a casa ni que sigui per Nadal, hi ha uns altres ukraïnesos que no tenen masses problemes en treure discos nous tot i que no ens hi poguem referir com a “novedad en el frente”, són els Hell:On.
El mort de la setmana ens porta a Colòmbia on, per estrany que ens resulti, la mort no és una mort californiana, ni tampoc és una mort per màrqueting al tractar-se d’un ens que pertanyia a grups de black metal.
De fet, tenim un suspès total amb 3 punts sobre 12 dels 10 que té el decàleg del bon blackie, i no sabem si culpar-ne al fet que fos una mica nazi o una mica baixista.
Tot i això aprenem de les virtuts de la policia colombiana, de la que mai ningú ha dubtat gens de la seva efectivitat, com també aprenem tipus de vehicles que no han traspassat a altres països.
Tot això i més, com quines són les millors professions per dedicar-se a llatinoamèrica, o on van a parar els ponxos que no es venen per les Fires de Girona, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Paranoia Metal Show 