Programa número CCLXXXIX en llibertat, 36è de la temporada XXVIII, 24è de 2024, 70è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 26è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 8.5 sobre 10, tot i comptar que en Lluís ve refredat i hagués pogut puntuar millor amb plena capacitat pulmonar.

Avui tindrem poquetes novetats discogràfiques, potser per això rescatem a l’Axel Rudi Pell més per altri que no pas per se del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on sí que hi tenim als Black Country Comunion, Powermann 5000 i Lamb of God que es dediquen a regravar coses anyejes, i als Death Cult, que no són altres que els The Cult, però havent parit un trunyo tal que s’avergonyeixen de sí mateixos.

Dins dels Noms de Merda avui tenim als FebryThor, deixant-nos amb el dubte de quin Thor són, als Oeste, als Yklevdherhemavogyou perfectament pronunciats per en Lluís tot i l’incredulitat de l’Ivan, els The Sinceros, Ira Tenax, i els Cactus que, a més, ens intenten colar que el blues no és avorrit si ho toca penya rockera… però ni així.

Dins de les noticies tenim la creació del Petardòdrom a Figueres que, total, és habilitar una plaça per tirar petards, com si no se n’hi haguessin pogut tirar igualment, la caiguda (mai millor dit) de posicions de Gran Bretanya als campionats mundials de balconing d’aquest any, tot i que haurem d’esperar a veure si recuperen durant o després de l’Eurocopa i, la darrera noticia del dia és descobrir d’on pot haver sortit el fill d’en Bin Laden, essent una mescla de Serj Tankian, Falete i Dino Cazares.

Anem per les primeres novetats del dia, com dèiem, a part dels Cactus i l’Axel Rudi Pell, són poquetes, i comencem amb Stoner del d’avantes, amb els Fu Manchu que també són d’avantes.

També tenim a Human Zoo, gent que va aparèixer justament després del Human Zoo dels Gotthard, però que sembla que s’estàn distanciant dels suïssos a base de pillamentes d’ous.

Entre problemes de micros arriba en Sergi a fer tot el seu munt de seccions i sub-seccions que sembla no tenir final, ni de dades, més o menys interessants, ni de ganes de deixar de xerrar. A la sub-secció immobiliària d’avui hi tenim la casa d’en Gene Simmons, altre cop sense massa a res a envejar amb la casa d’en Lluís, de qui descobrim per a què fa servir l’habitació del pànic.

La recordamenta de la setmana avui és per als Accept, gent que porta 40 anys de bajón, tot i que menys de bajón des que l’UDO va marxar del grup per seguir amb la seva carrera en solitari, encara que, si un dia deixa la música, tenim bones alternatives de feina per a ell.

Després de descobrir del perquè de la veu de l’UDO i la raó d’algún dels títols de discos dels Accept, anem per la recomanamenta a la vora del mojito playero avui és per als Crownshift, fent l’Ivan el tercer doblet consecutiu, i descobrint que, per a en Sergi, tres setmanes són tota una vida.

Encara ens queden un parell de novetats, per una banda, single dels All That Remains, que no és que estigui especialment bé, però vist el què havien fet darrerament, és acceptable, al menys, en una setmana de poquets discos nous.

I la darrera novetat discogràfica del dia és per als francesos Dagoba, amb un Ivan rectificant la incultura d’en Lluís sobre la pronunciamenta correcta del francès més pur.

El mort de la setmana d’avui ens porta a ampliar el decàleg del bon blackie fins als 13 punts i, tot i això, més per despistat que no pas per mal blackie, el protagonista de la setmana obté un suspens baix.

També amenacem als músics amb un amago de crida si hem de seguir tirant d’arxiu, a més de recordar-vos com funciona la part prog de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, PROG i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, que fins ara no crèiem que ningú tingués problemes per entendre.

Tot això i més, com quina és la ciutat europea més despistada dels darrers dos milenis o com us podeu estalviar 48 milions de dòlars, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar