Català
Els francesos genis del matxembrat musical (frenchcore, alternatiu, nu metall, industrial, electrònic, metalcore, rap metall… anglès, francès… tot barrejat) tornen amb nou disc, aquest Que la Lumière Soit (Que es faci la llum), amb el qual celebren ja 27 anys d’existència.
És un grup que m’agrada, i m’agraden des que els vaig descobrir fa ja anys, però de l’anterior disc, el On Va Tous Crever (Morirem tots), ja vam dir que havien perdut bona part de la seva èpica en la seva música de denúncia, perdent aquest toc de poderosa arenga militar davant una batalla imminent que tenien les seves cançons, per a passar a denunciar més directament, sense tantes floritures.
Aquest Que la Lumière Soit segueix aquest camí, per la qual cosa aquells Sidilarsen que tant m’agradaven segurament van tenir el seu darrer gran moment amb el Dancefloor Bastards i ara ens tocarà adaptar-nos a aquests nous Sidilarsen que ens van presentar amb l’anterior treball.
A veure, m’agraden, és una música que els surt perfectament i sense problemes, però continua costant-me que sigui tan directa, resultat, al meu parer, d’haver simplificat massa les cançons per a ser més directes.
Continuem tenint bons temes com Les Enfants de la Rage o Sunburn, però, malgrat ser més directes que els hits de fa dos, tres o quatre discos, a mi m’han costat més d’entrar que temes com Spreat It, Guerres à Vendre o Le Meilleur est à Venir, una mica més complexos, però més potents i més èpics.
Cal putejar als francesos, cremem els seus camions o quelcom semblant, a veure si Sidilarsen s’enfaden de veritat i tornen a les antigues formes.
Lluís XXVIII
Pàgines: 12
Paranoia Metal Show 