1. Català
  2. Castellano

Català

Vertilizar és una d’aquestes bandes de nova fornada, de les quals han de marcar la nova era del Metall per al públic jove actual. Si veiem a aquesta mena de grups com vèiem als antics líders del gènere, notarem molta diferència i veurem una distància estilística aclaparadora. Poc del d’abans roman candent i amb un mínim d’interès pel nou i més jove públic, per molt que algunes de les bandes més veteranes hagin intentat quallar els seus mètodes, fins i tot amb pinces, però no sol colar molt. També succeeix amb el Metall Alternatiu, per descomptat, també canvia i evoluciona i Vertilizar han de ser uns dels quals ofereixin saba nova al respectable.

La veritat diré que tampoc és que comencin molt bé amb aquest repte, ja que d’entrada, fins i tot ells mateixos defineixen la seva música com una influència de Staind i Breakin Benjamin. Clar, per a mi, que solc ser molt crític amb aquestes coses, si un grup està cridat a liderar, o intentar liderar la nova ona de Rock/Metal, i ja comences reconeixent que el teu so va en la línia d’altres bandes ja existents, doncs, quin canvi generacional… Però és que a més, ells mateixos obliden i no mencionen que el seu so és tant o fins i tot més pròxim al de Korn, que al de les bandes anteriorment esmentades. Continuem evolucionant…

Una vegada ja damunt de la taula les crítiques i els secrets més rellevants de la banda austríaca, i deixant-nos de relleu generacional, de canviar la música, el món i tot en general, aquest quartet sona bé, bastant bé fins i tot diria jo. Un so poc original però ben equilibrat entre el que serien Staind, Breaking Benjamin i sobretot Korn, sonant molt a Korn si en algunes cançons tanques els ulls i et quedes en mode neutre, podries arribar a pensar que són ells mateixos. “Leave It All Behind” és el seu debut discogràfic en mode LP, ja que des de 2020, han anat editant singles i EP’s per a tantejar el mercat i donar-se a conèixer, i com a debut passaria el tall amb un tranquil notable. El disc té energia, bons temes i molt sòlids, amb un gran balanç entre la melodia i la potència, i compensen aquesta falta d’originalitat, amb la solidesa i sobradesa amb la que executen cadascuna de les seves cançons.

Com a dada complementària i que mereix esment, el seu cantant Oliver Zinhobl, que fa una gran feina al llarg dels onze tracks, va participar en el certamen “La Veu” d’Alemanya. No és que sigui un tema rellevant, però sí que és un indicador del nivell vocal que pot a arribar a registrar. Interessant doncs en el seu conjunt aquest debut, encara que crec que encaixarà més sobretot amb el públic de la zona mitjana entre els més veterans i els més joves.

Sergi

Pàgines: 12