Glassing From The Other Side Of The Mirror
  1. [Català]
  2. [Castellano]

[Català]

M’estic plantejant seriosament comprar-me unes bones ulleres de pasta. Em seran molt útils cada cop que m’assegui davant l’ordinador a escriure sobre grups inventats i etiquetes musicals impossibles.

No, a veure, Glassing existeixen. No me’ls he inventat. Són un grup d’Austin, Texas, amb certa trajectòria, i “From The Other Side Of The Mirror” és el seu quart àlbum. Per definir-los potser sí que necessito les ulleres. Podríem etiquetar la seva música com un híbrid entre Post-Metal, Blackgaze i traces de Hardcore i Sludge. I el millor és que, d’aquesta cosa tan rara, n’acaba sortint un producte més que interessant.

Durant l’audició de “From The Other Side Of The Mirror” poden venir-nos al cap bandes com Isis (el grup musical) o Deafheaven, però s’ha de dir que Glassing compten amb una personalitat molt definida. Els temes que conformen l’àlbum tenen molta mala llet, però el grup no defuig l’atmosfera ni la melodia. Així, ens trobem amb grans moments amb el blast beat com a protagonista, i d’altres molt més expansius. En el vessant menys positiu, també cal dir que el disc té un parell de talls d’aquells que són tan minimalistes que t’obliguen a comprovar si el disc ja s’ha acabat. Malgrat aquest detall, el conjunt del disc és de nota alta.

No seré jo qui em queixi de la dificultat a l’hora definir propostes musicals. D’aquí solen sorgir les millors paranoies.

Ivan Cateura


[Castellano]

Me estoy planteando seriamente comprarme unas buenas gafas de pasta. Me serán muy útiles cada vez que me siento frente al ordenador a escribir sobre grupos inventados y etiquetas musicales imposibles.

No, a ver, Glassing existen. No me los he inventado. Son un grupo de Austin, Texas, con cierta trayectoria, y “From The Other Side Of The Mirror” es su cuarto álbum. Para definirlos quizás sí necesito las gafas. Podríamos etiquetar su música como un híbrido entre Post-Metal, Blackgaze y trazas de Hardcore y Sludge. Y lo mejor es que, de esa cosa tan rara, acaba saliendo un producto más que interesante.

Durante la audición de “From The Other Side Of The Mirror” pueden venirnos a la cabeza bandas como Isis (el grupo musical) o Deafheaven, pero hay que decir que Glassing cuentan con una personalidad muy definida. Los temas que conforman el álbum tienen mucha mala leche, pero el grupo no rehuye la atmósfera ni la melodía. Así, nos encontramos con grandes momentos con el blast beat como protagonista, y otros mucho más expansivos. En la vertiente menos positiva, también hay que decir que el disco tiene un par de cortes de aquellos que son tan minimalistas que te obligan a comprobar si el disco ya ha terminado. Pese a este detalle, el conjunto del disco es de nota alta.

No voy a ser yo quien me queje de la dificultad a la hora de definir propuestas musicales. De ahí suelen surgir las mejores paranoias.

Ivan Cateura